Enric I. Canela
Coincideixo bastant en algunes de les coses que he llegit. El problema no està en la proposta del Ministeri, el problema rau en la Llei de Modificació de la LOU (LOMLOU). A l’estat espanyol tot es vol regular d’una forma minuciosa per llei i normalment aquestes processos no acaben bé.
El govern espanyol té dos òrgans consultius bàsics en matèria d’universitats: el Consell d’Universitats i la Conferència General de Política Universitària. El primer format pels rectors i el segon pels representants dels governs de les comunitats autònomes. La llei, a més, introdueix un tercer, el dels estudiants. Em pregunto perquè no ha introduït el del Personal Docent i Investigador i el del Personal d’Administració i Serveis. No són igual comunitat universitària? No representa el rector a tothom?.
Certament no sempre els interessos que defensen els rectors han de coincidir amb els de cada col·lectiu. Per salvar això hi ha les associacions o sindicats que porten els problemes que pugui haver o escolten el que diu el Ministeri a les corresponents meses de negociació. Amb els estudiants hi hauria de funcionar igual. El problema és que el govern ha volgut presidir aquest consell d’estudiants i unificar la negociació o consulta perquè els estudiants estan atomitzats, però la solució, reglamentista, no és bona.
Un estudiant de primer i segon cicle (o de grau més endavant) representarà a tots els estudiants d’aquella universitat? Impensable. Els mecanismes han d’anar en una altra línia, probablement més anglosaxona. Si realment el Ministeri vol parlar amb els estudiants, que segur que ho vol, aquests s’hauran d’organitzar i aquest és l’objectiu.
Ja vaig criticar això, amb èxit nul, abans de l’aprovació de la llei, els fets em donen la raó. De moment el govern ha parlat amb unes associacions que no representen res a les universitats catalanes. Un altre problema. Quan les coses comencen malament, la LOMLOU, acaben pitjor.