Enric I. Canela
Jaume Sobrequés després d’ocupar, fa pocs dies, el seu nou càrrec de rector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha nomenat cinc vicerectors:
- Jordi Sales, filòsof de la UB que es farà càrrec de la presència de la UCE a Catalunya
- Víctor Gómez Labrado, filòleg, que treballarà a València
- Joan Mir, economista de la Universitat de les Illes Balears, que ho farà a les illes
- Joan Becat, del Rosselló representés la Catalunya Nord
- Carles Sechi, de l’Alguer, representarà aquest territori.
L’objectiu de Jaume Sobrequés es restablir els ponts amb les universitats dels Països Catalans deteriorades des de fa uns quants anys.
Fa ja temps Narcís Sastre em parlava de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Ell s’hi va referir un parell de vegades aquest passat estiu: Retorn a la Universitat Catalana d’Estiu i La UCE i l’Institut Joan Lluís Vives.
Narcís comenta en el darrer apunt: No conec el rerefons de les baralles amb l’Institut Joan Lluís Vives, però sense el suport del conjunt de les universitats dels Països Catalans, la UCE no arribarà a ser el referent acadèmic que hauria de ser.
En l’anterior apunt Narcís deia: El que m’interessa més, però, és fer una reflexió molt personal sobre la UCE en si mateixa. No puc deixar de pensar que requereix una reformulació general del model, que passi per la despolitització de la mateixa. La UCE va néixer com un punt de reivindicació catalanista en un moment crític de la història de Catalunya, cosa que s’ha anat mantenint, amb alguna variació, durant els seus convulsos quaranta anys d’existència. N’hi ha prou amb una mirada a l’ambient que es respira, marcadament militant, i a l’edat dels participants, per veure que cal una major obertura. Hi ha molts cursos i molt bons, però sembla que la major part del món acadèmic gira l’esquena a la institució. Com és que, encara ara, l’Institut Joan Lluís Vives -que aplega totes les universitats dels PP.CC- no hi dona suport? Com és que un crèdit d’un curs no val, virtualment, gairebé res?
La UCE es va fer malbé fa anys. Si un mira el Patronat que regeix la Fundació veurà que no s’ha escrit la seva composició des de l’any 2002. La seva història no està actualitzada. Hauria d’explicar el que va succeir al 2001 quan es va substituir el president de la Fundació UCE, Manel Castellet, i va ocupar aquest càrrec Miquel Porter Moix, en una votació, si més no, estranya. En aquell moment es van trencar les relacions amb l’Institut d’estudis Catalans i no va ser fins al 2006 quan Salvador Giner, va ocupar la presidència de la Fundació. Mentre les universitats dels Països Catalans havien anat abandonant l’UCE i van deixar d’aplicar el reconeixement de crèdits.
Hauria de dir un parell de coses abans de continuar.
1) Joandomènec Ros ha fet una bona tasca, la meva impressió és que excel·lent,
2) Jo vaig participar en alguna reunió del Patronat a finals dels 90 i francament allò no acabava d’anar bé.
Per què l’Institut Joan Lluís Vives, ara Xarxa Vives d’Universitats, vol controlar l’UCE? Caldria veure quines funcions té la Xarxa i quines l’UCE. És evident que hi ha un encavalcament i, deixant de banda interessos de control, competeixen pels crèdits de lliure elecció, una font d’ingressos de les universitats.
És un fet que el deteriorament de les relacions entre les universitats i la UCE van tenir molt a veure amb el desig de control de la UCE per les universitats, la consolidació de la Xarxa s i també dels cursos d’estiu que si bé no donaven massa recursos prestigiaven a les universitat.
Ara s’obre una nova etapa. Dídac Ramírez, rector de la UB, ha dit a Sobrequés en la carta de felicitació que li ha tramés: Hems de treballar conjuntament per impulsar un sistema universitari català”.
Desconec tot el trellat que hi pugui haver darrere, però quelcom que vaig sentir de gent de la Catalunya Nord, és que hi havia certa desconnexió i oblit de l’UCE amb la societat nordcatalana.
Espero que això sigui quelcom ben present en aquesta nova etapa, i que, sense deixar de ser una universitat per als Països Catalans, no oblidi el territori que l’acull.
Toni,
Segur que és com dius. No van particiapr massa. Espero que canviï. Ara bé el conflicte al Principat és el desencadenant.
Si no s’agafa com a projecte de PPCC val més plegar.
He estat quasi vuit anys a la Comissió Permanent de la Xarxa Vives i us puc assegurar que les Universitats mai han volgut controlar la UCE. Justament al contrari: el que volen les Universitats és poder sortit amb total llibertat del Patronat de la Fundació de la UCE, cosa que, sorprenentment, encara ara no és possible. Crec que la UCE i la Xarxa són totalment compatibles i que no hi ha cap competició pels crèdits de lliure elecció (encara menys amb els nous plans d’estudi). El fet de no reconèixer els crèdits de la UCE és un acord de totes les 20 Universitats de la Xarxa després de comprovar que la direcció de la UCE no va fer cap gest per modificar els Estatuts de la Fundació, com van demanar tots els rectors.
Jordi,
Gràcies, el teu aclariument pemet donar llum a aquest tema ja que les informacions publicades fins ara van en la línia indicada.
La informació que jo disposava o és vella, de quan jo havia estat allà, abans de la crisi, o procedent d’informacions de la pròpia UCE als mitjans.
L’aspecte de no reconeixement de crèdits entenc que pot ser conjuntural i resoldre’s en un futur.
Repeteixo gràcies. Tot iq ue vaig esperar a escriure perquè volia contrastar dades, així i tot he errat en el comentari.