Enric I. Canela
Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull, va criticar el baix nivell de català que es parla en alguns programes de TV3. Va dir que “Ens falta orgull per exigir que es respectin els drets de la llengua catalana”. I va afegir: Demanar que els professionals que treballen amb la llengua la parlin correctament “equival a demanar que les persones que treballen de metges hagin estudiat medicina”.
Té tota la raó. La situació vergonyosa del català a la televisió pública catalana crida al cel. Per què no es millora la seva situació? Potser influexi el fet que molts no el parlem prou bé, perquè no l’hem estudiat o per qüestions d’orígens familiar. Entre ells es troben molts governants d’aquest país. Amb tot, una cosa són els ciutadans i altres els professionals. Cal exigir més rigor. Alguns dels professionals de TV3 no passarien el nivell C.
És que els professionals de TV3 poden treballar sense acreditar el nivell C de català, tal i com han de fer tots els professionals superiors que treballen a l’administració?
Potser el problema no és acreditar el nivell C, sinó que vivint en un país amb mentalitat funcionarial, en el pitjor sentit de la paraula. I així ens va…
P.D: Si malament no recordo el senyor Bargalló va ser durant més de dos anys Conseller Primer de la Generalitat, a més de ser un alt dirigent d’un dels partits que des de fa més de cinc anys talla el bacallà a la Generalitat. Potser que s’ho facin mirar…
David,
No tinc ni idea si els pregunten si saben català. Si ho fan la cosa no deu ser molt rigorosa.
Certament, Bargalló podia haver fet alguna cosa abans. Tota la raó.
Personalment, opino que els comunicadors de primera línia haurien de passar pel sedàs del nivell D; el C és una cosa que ja donen a pràcticament tothom…
Jo estic completament d’acord amb en Tonet i amb el que va dir en Terricabres. Tots els qui es guanyen la vida amb el llenguatge n’han de tenir un domini molt millor que la gent que només l’utilitza com a eina. Això inclou periodistes, comunicadors, presentadors, però també actors, perquè tots ells són models per la gent que els escolta. També seria convenient que tot el professorat d’infantil i de primària hagués de fer un curs especial de fonètica, perquè estan desapareixent les vocals neutres, les esses sordes, les eles geminades, etc, etc.
Jo crec que si entre tots plegats posem fil a l’agulla, Montserrat, podem anar fixant-nos-hi un xic més cadascú i suscitar un autèntic cercle virtuós que torni a deixar ben lluenta la nostra bella parla, dit queda!
Apa: salut i bon parlar!
Montserrat i Tonet,
Com podeu imaginar, quan he posat “nivell C” ho he fet en un to irònic. És el nivell que es demana per tasques poc qualificades.
El tema és que caldria ser molt més exigent quan es tracta de professional i creen després escola.
Alguna de les coses que tenen en el seu diccionari particular, al web, són inadmissibles.
Jo estic d’acord que si entrevisten a gent, convidats, etc. Com si m’entrevisten a mi, hi hagi errades, però en els locutors – presentadors no.
Anem a l’origen més proper del problema. En quin idioma els han donat las classes de periodisme a la universitat?
Per que algunes universitats catalanes (catalanes??) -alguns governs d’algunes universitats- continuen passant-se pel arc del triomf las lleis lingüístiques i a més en presumeixen? Per que continuen en els seus càrrecs? Per que no fa res l’administració catalana?
És elemental: no saps parlar, no passes el període de proba i per tant al carrer. Ni més ni menys que amb la resta de professions. Però tota la culpa no és dels periodistes…
Enric,
són dues coses, la manca d’exigència del català a la universitat però també la pròpia TV3. Allà tenen uns magnífics professionals de la llengua, que en saben. Com és possible que les coses escrites, que llegeixen, també estiguin malament?
Poc rigor, desídia, etc.
Està bé afinar el diagnòstic, però jo suggereixo emprendre les cures, si no volem que el malalt empitjori. Sé que és més senzill fer-se ressò de coses que van malament, perquè la indignació és a la base de moltes de les coses que ens toquen de prop (entre les quals la llengua i, de retruc, la nostra viabilitat cultural com a poble), però amb el predicament que teniu la gent important i escoltada de la catosfera, crec que hem d’establir les bases per fer, decididament i d’aquí poc, un pas ferm endavant: lloar les coses ben fetes; potenciar les noves promeses, incitar a emular-les; celebrar que tenim cançons, que tenim periodistes (pensem en un Puyal, un Bassas, un Partal), que tenim genteta que espera que se’ls faci costat; hem de vertebrar-nos, rearmar-nos, impedir que cap iniciativa maca, trempada o audaç decaigui per falta de densitat de la seva (la nostra) xarxa de suport. Penso en els monuments que caldria fer a aquest xicot, en Miquel Català, per les seves pensades; penso en autèntiques perles discogràfiques dels darrers temps: Sabor de Gràcia, Miguel Poveda, Gato-el-Qiman & KDÖ, Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Rapsodes, Manel i 10mil i un més…
No creieu que caldria una mena d’estol sincronitzat per galvanitzar la nostra cultura? Crec que tenim les eines i el moment pot ser prou madur per fer un pas endavant dels que fan història…
Uf, quanta grandiloqüència(!)… Cal, fet i fet, no només que ens activem amb intel·ligència col·lectiva, sinó que ens fem costat de bo de veres.
Salut i llengua!
Tonet,
Tens raó. El que cal és fer coses però cal tenir un pla. Jo, particularment, faig defensa activa, però no hi vaig més enllà perquè a banda d’això no sé que fer.
Jo crec que el català hauria de ser voluntari. Acabar amb aquesta injustícia de exigir català per treballar a les administracions locals. També s’hauria de deixar d’exigir a les escoles, i potenciar l’anglès i altres idiomes que ajudin al Païs a progressar com a nació i ser més competitius.
Miquel,
Naturalment la llengua de Catalunya és el català i ha de ser obligatori, en tot cas l’espanyol opcional.
Per ser competitius cal l’anglès és clar, el xinès també pot ser útil, i l’àrab. No tinc res en contre del l’espanyol, però la nostra llengua és una altra.
espero que amb la independència ho puguem resoldre.
En sembla una vergonya que una persona nascuda l’any 1965 hagi d’estudiar el nivell c de català, trobo que aixo es una injusticia, una bogeria i una estupidessa
Antonio,
Depèn. Hagi nascut al 1940 o al 1980, si vol dedicar-se a la funció pública o treballar en serveis públics l’ha de saber. El nivell C és baix.
A mi em sembla una vergonya que no el sàpiga, s’hagi examinat o no.