Enric I. Canela
Fa una estona he escrit Qui pagarà? Em referia a la crítica que he llegit sobre el fet que els diners per als campus d’excel·lència sigui en forma de crèdits que després hauran de pagar les comunitats autònomes.
Ara he llegit les declaracions de Màrius Rubiralta dient que en general la valoració feta a la fórmula del crèdit ha estat positiva atesa la situació de crisi. A dit que no obliguen a ningú a agafar-lo i que aquests diners poden servir per fer una bona planificació. Llegeixo que Blanca Palmada, la comissionada per a Universitats i Recerca ho valora positivament.
Millor que la fórmula hagi convençut a la majoria. A veure si s’aprofiten bé aquests diners.
El Ministeri, convoca, selecciona els projectes, s’apunta la medalla i després traspasa a les CCAA que paguin. Francament increible! Dubto que cap dels que cita el Marius hi estigui d’acord, ja veurem com avancen els aconteixements…
Ramon,
No tenen ni un “duro”. Ja veurem. Jo no ho veig gens clar. L’altre dia l’estanis Fons al fecebook em feia un comentari molt dur al respecte.
Em sorpren la valoració positiva de la Blanca Palmada.
Hola, Enric i resta de ciberdialogants.
El meu comentari era exactament el que segueix:
“Aquesta és una tècnica potser ja massa vista, i massa utilitzada per recuperar competències transferides. Si volen finançar les universitats (o els serveis que sigui), que subvencionin a fons perdut. Si no, que financiin Catalunya com ens correspon (la resta ja parlarà si els convé, no hem de parlar per ells), i d’idees per fer progressar les nostres universitats ens en sobren; n’estic ben segur. No parlo en nom de ningú més que en nom propi, és clar.”
És remarcable que Joaquim Prats, també a Facebook, fes un comentari força en aquesta línia; sembla que tan aquesta visió com la contrària transcendeixen l’adscripció política de cadascú (segurament no en tot l’espectre polític català, però sí, almenys, a la major part).
Som un grup de contra informació universitària i d’opinions crítiques amb la Universitat Pública. Especialment dirigida als assemblearis independents i als encara no assemblearis de la UAB i la UB. Per desgràcia l’anonimat és per mantenir la contrainformació allunyada de pressions de tots els sectors universitaris.
Jo no he entès encara lo dels crèdits.
Estanis,
Jo encara confio en què al final això sigui un pacte en el que el ministeri pagui les anualitats. No m’entra al cap una altra cosa.
No puc imaginar al ministeri fent només de banc sense aportar res.
Si fos així…
Contrainformació UB-UAB
Encantat amb la vostra presència i aportacions. POdeu dir el que creieu adequat. Jo com sempre, si hi estic d’acord ho diré i en cas contrari no.
No dedueixo si esteu a favor o en contra de la reforma, de tot, d’una part, etc.
Joan,
El teu fill vol/necessita una bicicleta. Jo li deixo 200 euros perquè se la compri, però li marco els models i prestacions que podrà tenir. I tu, que no has tingut res a dir en tot això, m’hauràs de tornar els 200 euros quan i on jo et digui. És clar que podràs dir-li que no, que s’esperi i que quan tu puguis pagar-li ja la triareu junts, però en aquest cas prepara’t per aguantar la seva indignació per haver-lo privat de la bicicleta.
Reblant el clau (i per exemplificar millor el cas català), resulta que aquests 200 euros els tinc perquè te n’he cobrat 30000, de forma abusiva, en una operació que no has pogut evitar perquè jo tinc el domini del mercat i ningú no se n’escapa.
Això sí, els interessos dels 200 euros van a càrrec meu.
Joan,
Són dioners que et deixen i després tornes. la idea és que tu presentis un projecte, una comissió central avalua. Tenen 150 milions per posar. Els projectes triats reben diners i aquests diners els retorna la comunitat autònoma.
Evita l’endeutament de la comunitat autònoma amb la banca i així es poden avançar inversions.