Enric I. Canela
Llegeixo una nota que reprodueixo sencera perquè és un atemptat al seny.
Els sindicats CCOO, UGT, CSIF i CIG han anunciat mobilitzacions si la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, “manté la seva actitud” a la taula de negociació de l’Estatut del Personal Docent i Investigador (PDI), en una nota conjunta feta pública avui.
Per als sindicats, l’esborrany d’estatut pretén pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu del professorat fomentant la privatització de les seves tasques investigadores, “a través de la desmesurada importància que es concedeix a la transferència de resultats, que és definida en termes purament mercantilistes”.
A més, la proposta ministerial permet compatibilitzar la funció pública amb el treball en universitats privades i empreses, el que suposa “un atac frontal a la universitat com a servei públic”.
Els sindicats assenyalen que després de 23 anys des de l’última regulació, “no és admissible que la ministra Garmendia mantingui aquestes propostes”, i la emplacen a modificar la seva actitud en la taula de negociació; en cas contrari anuncien “la convocatòria de mobilitzacions en defensa de la universitat pública i del seu professorat”.
Els sindicats consideren “un menyspreu cap al professorat universitari i els seus representants” l’actitud de Garmendia, que “es digna lliurar en persona” la proposta d’Estatut de l’estudiant als seus representants i aprova mesures econòmiques per desmobilitza, mentre després de diversos mesos de negociació formal de l’Estatut del PDI “consten l’absència de negociació real”.
La proposta d’Estatut de PDIs, que afecta prop de 100.000 professors, es presenta amb una carrera professional plena d’obstacles, amb uns sistemes d’accés i promoció que no permeten una gestió eficaç del seu personal i sense memòria econòmica, denuncia la nota sindical conjunta.
Per als sindicats, la proposta d’Estatut del Ministeri que dirigeix Garmendia, en la seva actual redacció, “obstaculitza la implantació amb criteris de qualitat del procés de Bolonya”.
Lluny d’incentivar l’esforç que ha de fer el professorat per adaptar-se a la nova situació, proposa una major estratificació del PDI i aposta per la mercantilització de la universitat pública, desincentiva la dedicació a la docència, en no millorar les retribucions des de 1989, i permet els contractes d’obra i servei per a l’activitat docent, “en clara contradicció amb el discurs de l’excel·lència i la qualitat de la universitat pública espanyola”, assenyala la nota.
Els sindicats recorden que l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) “no es pot implantar sense la participació activa del personal de les universitats i en particular del seu professorat”, i que tampoc són possibles uns graus i màster a cost zero.
Un gran avantatja d’Internet és que un pot disposar de la informació i si té paciència esbrinar qui té raó. Aquí està l’esborrany de l’Estatut del Personal Docent i Investigador. Si us entreteniu llegint-lo, veureu que la major part del que diuen és fals.
Vaig escriure fa temps l’article El Pla de Bolonya l’11 de desembre. Escrivia aleshores: UGT perd els papers. Podeu llegir el document d’UGT. El conjunt de coses absurdes és notable.
Més encara, jo formo part del col·lectiu de professorat i encara és l’hora que la Junta de Personal Docent i Investigador de la UB m’informi d’alguna cosa. Estan negociant sense saber res del que pensem.
Crec que els sindicats han de jugar el seu paper, però també que haurien de representar al col·lectiu i saber que pensem. Evidentment no em penso mobilitzar contra un Estatut que trobo bastant encertat.
La Ministra no negocia res, va a la seva. No m’estranya la resposta dels sindicats.
Joan,
tens raó, però fer-te notar tres coses:
1.- El que diu la nota està ple de coses que no són certes.
2.- L’única cosa que conec del que diuen els sindicats és un document que va fer la UGT profundament ideològic.
3.- Els sindicats no ens han preguntat el que pensem. se suposa que ens representen, no?
És a dir, en nom de qui io què negocien. Si la ministra va a la seva els sindicats també.
Això de la representació és un concepte que molta gent quan surt elegida oblida.
és curiós veure com els sindicats de professors volen aprofitar-se de la situació de mobilització actual. Cal recordar que el procés de Bolonya afecta tant a estudiants com a professors (bé o malament, aquí que jutgi cadascú). També cal comentar que a les universitats hi ha professors impartint classes amb sous de menys de 900 euros. Paradoxalment cap del sindicats del sistema han aixecat mai la veu ni s’han mobilitzat durant tot aquest temps. Ni CCOO ni UGT ha donat cap mostra de suport als estudiants que es mobiltzaven. Això si, ara si hi ha la oportunitat de treure’n alguna cosa doncs millor que millor. Però els merders que se’ls empassin els estudiants.
Joan,
Tens raó. Bolonya ens dóna una mica més de feina, més aviat un canvi de forma de treball, similar a la que fan els britànics. Allà però no la fa el Full Professor, la fan estudiants de doctorat.
A les universitats es fan trampes. M’explico, els professors no cobren tan poc, el problema és que es contracta gent com a associat il·legalment (al meu departament no he permés ni un així). Per ser associat cal tenir un treball que tingui a veure amb les classes que donaràs en algun altre lloc. Si s’apliqués la llei s’acabaria el problema. Això és culpa de les universitats. Els sindicats es preocupen per altres coses. Te’n podria explicar algunes.
Potser no és oportunisme…
Appel international à tous les universitaires
Pierre Crépel, Thierry Dumont, Jérôme Germoni
Institut Camille Jordan, Université Lyon 1, France
http://firgoa.usc.es/drupal/node/41870
Lídia,
Si llegeixes el decret i el que diu la UGT, que és l’únic que he vist, no trobaràs tot això que diu que passa a França (m’agradaria veure si és així perquè s’està fent una inversió enorme, ja la voldria aquí).
Per altra banda la meva crítica més dura és perquè van per lliure. Han preguntat que pensem?