Enric I. Canela
He llegit que la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) considera adequat i necessari el Pla d’Acció 2009 del Ministeri de Ciència i Innovació per modernitzar la universitat espanyola, en què s’invertiran 130 milions d’euros. Ho ha dit el president de la CRUE, Ángel Gabilondo. També va assegurar que en aquests moments de crisi es valora especialment aquesta decisió.
Tot això va a rel del Pla de Bolonya que no ha deixat de produir notícies i comentaris. Un excel·lent resum del que ha succeït aquests dies, com sempre, ens el brinda Joan Gil Oliveras.
Una estranya afirmació la llegeixo a Una classe sobre Bolonya diu: El missatge llançat pels anti Bolonya (privatització de l’ensenyament públic universitària i devaluació de la seva qualitat) posa en perill la principal font d’ingressos de la Universitat: la matriculació de nous alumnes procedents en la seva majoria del batxillerat. Algú s’imagina que els estudiants es deixaran de matricular a la universitat? Quina absurditat.
Un altre article que comenta un escrit de Carlos Fernández Liria que afrimava Bolonya no existeix. Bolonya és una tapadora d’una altra cosa. De fet comenta la defensa que fa l’escriptor de la posició dels estudiants. Coincideixo amb el comentari de Carlos Fernández Liria que diu: No s’ha dut a terme l’homologació de títols perquè, de fet, la ministra Cabrera, quan era ministra d’universitats, el primer que va fer va ser renunciar al model de 3 +2, és a dir, tres anys de grau i dos de postgrau, que és el que s’ha implantat fonamentalment a Europa, i posar 4 +1. Segons el professor, és a dir “senyal que el tema de l’homologació els importava ben poca cosa des d’un principi”. Amb la resta no coincideixo.
Crònica publicava El futur de l’educació a Catalunya: entre Bolonya i Espanya. Escrivia: Un dels pocs punts en el qual coincideixen rectors, estudiants i representats de l’Administració és en la necessitat de crear un espai de diàleg i debat on es valorin els pros i els contres del nou Pla. La Taula Nacional per la Universitat Pública ha estat la proposta feta en aquest sentit per la comissionada d’Universitats de la Generalitat, Blanca Palmada. Els sindicats d’estudiants han respost a la seva vegada amb el manifest Construïm la universitat del futur, on exposen les seves condicions de cara al debat. De la capacitat de totes les parts per tirar endavant el projecte en dependrà, en bona part, el futur del país.
La Universitat davant Bolonya és un article de Carlos Paris Catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Madrid. Un article que demostra que no se sent feliç amb com s’estan portant les coses. Potser desconeix moltes coses perquè tot i que algunes coses que diu són assenyades, es basa en fets que no són certs.
Un parell d’articles més són
He deixat per al final l’article El repte de Bolonya del Prof. Antoni Serra Ramoneda. L’article, reflexió, és bo. Reprodueixo el final que signaria jo amb molt de gust: Les autoritats competents haurien d’adoptar les mesures oportunes per ser fidels a les directrius de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Primer, dotar generosament el pressupost destinat a ajudes i beques perquè els estudiants puguin ser-ho a cos sencer. Segon, enfortir les universitats a distància perquè puguin acollir tots els que, per una raó o altra, no tenen acollida a les de tipus tradicional. Però és essencial no caure en una temptació que desvirtuaria l’objectiu perseguit. De cap manera es pot pretendre que els professors, després d’haver dedicat llargues hores a atendre els estudiants presencials i corregir tots els treballs que presentaran, prolonguin la jornada laboral dedicant-se a navegar per internet per atendre els que no han pogut anar a les classes. Els cotxes híbrids són, sens dubte, un avançament en la lluita contra la contaminació. Però no crec que les universitats híbrides signifiquin un progrés en el nostre sistema d’educació superior. Seria fer un pas enrere en la direcció que la LRU ja va voler imposar infructuosament al seu dia. Realment és el repte.