Enric I. Canela
Ahir Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació, feia ahir una compareixença a la comissió de Ciència i Innovació del Senat. Les informacions que he llegit són:
- Garmendia: Bolonya és «irreversible»
- Garmendia reitera que Bolonya és «irreversible» i demana el diàleg
- Cristina Garmendia, asegura que Bolonya es “irreversible” i demana suport sòlid de les autoritats
- Universitat. Garmendia assegura que el govern “ha defensat, defensa i defensarà la universitat pública”
La veritat és que tot el que he llegit ja ho sabia, la ministra ho ha reiterat per activa i per passiva. Els problemes no són aquests. Tothom que vol ser mínimament constructiu, m’ho compto, ha dit quins problemes hi ha i com abordar-los.
La ministra Garmendia s’ha enfrontat amb moltes coses i, fins on ha pogut, ha construït un bon equip, té idees i també, pel que veig enemics dintre de casa. M’explicaré després.
Ja sabeu que crec i soc defensor de la seva política que la fa tan bé com li permet Solbes. M’agradaria que guanyés poder dins l’esquema ministerial i pogués aplcar amb plenitud les seves idees.
Tanmateix seria mentir per omissió dir que en el seu ministeri no s’estan cometen errors, alguns de pes. Com pot ser que la política de comunicació sigui tan desastrosa? És important que els alts responsables es prodiguin i facin declaracions i discursos. Els fan bé i bé està, però no només això és comunicació. Com pot ser que en una societat 2:0 es posi en funcionament el web Estrategia 2015 i només sigui un aparador de les vistes fetes i un recull, això si magnífic, dels documents que es fan. On és el 2.0? Jo he escrit un parell de vegades, no m’animo a dir res més, no serveix per interaccionar amb els autors més enllà d’algun comentari genèric, per això està gairebé mort. Quan es crea un sistema de comunicació d’aquesta classe, les respostes han de ser àgil i donades per algú capacitat per opinar políticament, altrament la cosa està mal plantejada i només serveix per criticar.
La informació sobre el Procés de Bolonya que dóna el Ministeri de Ciència i Innovació, en un intent de comunicació, és un pas, però petit, ja que intenta resoldre tòpics, però realment no contesta les qüestions de fons que requereixen resposta política. Algunes respostes poden ser llençades per l’oposició contra el govern i pels antibolonya. Caldria prendre decisions.
Abans he parlat d’enemics interns. Fixeu-vos, Fa cinc o sis mesos es va elaborar, com sempre, ja es donaven aquestes dades fa anys, la relació entre oferta i demanda de les universitats. Com és obvi hi ha una sèrie de títols que s’estan reconvertint com ara Filologia Portuguesa o Enginyeria tècnica Industrial Tèxtil., són títols inviables en la seva forma actual. Tothom està d’acord, sense res a veure amb Bolonya. Fa 10 anys quan m’ocupava d’alguna d’aquestes coses a la UB la miraven com resoldre això i encara no era tan greu. Doncs bé, ara a El País publica a Mig centenar de carreres tenen vacants el 40% de les noves places aquestes dades, just en aquest moment, induint a pensar que a causa del procés de Bolonya desapareixeran. No crec que sigui cosa del diari, simplement algú ha passat aquesta informació per induir la seva publicació just quan la ministra ha de comparèixer en comissió al Senat i al Ple del Congrés? Massa casualitat.
Seria agosarat pensar que hi ha dins el PSOE alguna o algunes persones que amb molt de gust farien miques a la ministra o algun dels seus col·laboradors?No sé, el nas em diu que hi ha massa coses rares.Bo seria que intentessin corregir amb urgència alguns dels punts febles i actuessin ràpid.
Seguiré parlant de tot plegat.