Enric I. Canela
El Govern va aprovar la signatura dels contractes programa d’onze centres de recerca, els quals rebran un total de 177,6 milions d’euros fins al 2013. Aquest finançament inclou un important increment d’un 11,65 % en les seves aportacions
La Generalitat diu que la despesa en R+D+I a Catalunya s’ha duplicat en els darrers 5 anys i l’any 2010 hi haurà 41 centres de recerca a la Xarxa de Centres de Recerca de la Generalitat de Catalunya, 14 més que a l’any 2005.
Els contractes programa amb els centres de recerca volen optimitzar la gestió dels recursos disponibles i plantejar nous objectius i reptes a mitjà i llarg termini. Són, a més, instruments que serveixen per al desenvolupament dels centres de recerca, per a la planificació estratègica, per a la gestió d’aquestes infraestructures i també per a la millora de la qualitat científica i tecnològica, i de la competitivitat internacional. La llista següent inclou la totalitat dels contractes programa aprovats avui i el finançament que hi aporta la Generalitat.
|
Centre |
Aportació Generalitat al nou c. programa |
|
Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, IDIBAPS |
25.193.000 € |
|
Centre de Regulació Genòmica, CRG |
58.708.650 € |
|
Institut de Física d’Altes Energies, IFAE |
4.840.000 € |
|
Institut Català d’Investigació Química, ICIQ |
30.400.000 € |
|
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, CTTC |
13.830.000 € |
|
Institut de Ciències Fotòniques, ICFO |
21.840.000 € |
|
Centre d’Estudis Demogràfics, CED |
2.619.224 € |
|
Centre de Recerca en Economia Internacional, CREI |
5.495.000 € |
|
Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC |
6.383.631 € |
|
Centre de Recerca Matemàtica, CRM |
4.961.955 € |
|
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya IEEC |
3.402.589 € |
|
TOTAL |
177.674.049,85 € |
Tots els contractes programa són per al període 2007-2012; excepte en el cas del Centre de Recerca Matemàtica i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. El període dels contractes programa per a aquests dos centres és entre el 2008 i el 2013. El finançament que reben aquests 11 centres de la Generalitat representa una mitjana del 47% del pressupost total dels seus ingressos.
Excel·lent noticia! Llàstima que a casa meva estem veient l’altre cara de la moneda. El meu fill es biotecnòleg, actualment fent un màster en inmunologia per les tardes com a pas previ pel doctorat, i pels matins treballant en un laboratori. Les beques a la que ell i altres investigadors volien optar (FIE) la Generalitat no les ha convocat. Les beques FI aquest any s’han reduit de 126 a 75. Resultat: científics treballant gratuitament i sense cap possibilitat de futur. El meu fill ja està buscant feina a EEUU, allà podrà fer el seu doctorat i guanyar-se mínimament la vida. Sort que aumentan els recursos de R+D+I!
Cristina,
La realitat és que els diners que s’estan posant són pocs. A sobre moltes beques les donen a italians, mexicants, etc. que tenen qualificacions molt més altes, simplement perquè els hi posen. No perquè siguin més bons. Pocs diners i algunes errades de gestió que cal corregir.
Quan penso que al MIT (una universitat amb 4000 alumnes de grau, 1000 per curs) es van gastar 5 milions de dòlars en acondicionar dues aules per a l’adient docència (amb noves tecnologies) de la física general de primer, i veig instituts de recerca que en rebran menys de la Generalitat en 5 anys, em costa molt pensar que les coses estan anant a millor.
Quant als criteris dels ajuts predoctorals, ja ho sabem de fa molt: l’AGAUR només compara expedients amb els sistemes d’avaluació respectius, no la dificultat que ha suposat per al candidat assolir les notes en el corresponent sistema educatiu, com aquestes han comparat amb els estudiants del seu entorn, o com compara la formació rebuda als dos sistemes educatius. No ho fan, consideren que el seu sistema està molt desenvolupat (i el tenen molt ben valorat), i no tenen cap tipus d’intenció de canviar-lo. I encara que volguessin adaptar-lo, donada la quantitat de recursos que segurament caldrien per poder-ho fer prou bé, dubto molt que poguessin reunir-los. Amb l’afegit que, si els recursos existíssin, molt probablement fóra millor fer-los servir per a quelcom més profitós (la recerca en sí) que la burocràcia de l’almoïna.
Alumne,
El que cal tenir present, d’entrada, és que el finançament de la recerca a Catalunya és una ridiculesa. No ens podem comparar amb les universitats de prestigi americanes. Crec que el primer objectiu és la comparació amb els països líders europeus. Primera referència. Encara estem molt lluny. El que si reconec és eque en aquesta situació de ruïna de la Generalitat, alguna cosa s’ha fet. Era pràcticament impossible anar més enllà.
Em falla la segona part del teu comentari. No entenc bé que em dius.