Enric I. Canela
Dimarts la ministra Cristina Garmendia va ser al Congrés. Público ens explicava que el PP la va atacar pel tema de Bolonya i va demanar la seva dimissió. Segur que els governs del PSOE ha comès errades, algunes ben grans, però incomparables amb les del PP. La ministra clara i contundent ho va fer palès amb estadístiques i dades:
El ministre d’Educació, Mariano Rajoy, va signar el 1999 el pla Bolonya i després va eludir tots els aspectes delicats. Garmendia va recordar als diputats que els principals decrets que desenvolupen l’adequació de la universitat pública a Europa han estat aprovats a partir de 2004, cinc anys després que el PP signés l’entrada d’Espanya a l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Afegeixo que al 2002 s’oblidaven de la convergència europea i que va ser a instàncies de CiU que es va poder afegir al text de la LOU.
El portaveu del PP va acusar el Govern socialista de becar a 7.000 alumnes menys que amb José María Aznar en el poder. Garmendia va dir: El 2003, hi havia 201.318 alumnes amb beques i el 2008 hi ha 210.397. El 2004, amb el PP en el Govern, el pressupost per a beques era de 451 milions d’euros i l’ajuda mitjana arribava als 2.224 euros per alumne becat. Cinc anys després, la partida d’ajuts als alumnes és de 624 milions i la mitjana per alumne ascendeix a 2.906 euros. Això sí, està lluny encara de la mitjana dels països de l’OCDE.
Em pregunto per què abans de dir bajanades, els diputats no es miren les dades.