Enric I. Canela
Sobre les protestes dels estudiants contra Bolonya, la ministra Cristina Garmendia va dir al Congrés el dimarts, que probablement són imminents després dels exàmens, va assenyalar que aquestes protestes són necessàries i cal comptar amb elles. Jo crec que eren inevitables, portàvem un llast molt gran.
Va insistir en què amb el nou Estatut del Estudiant Universitari es garantirà la compatibilitat d’estudi i treball de l’alumnat. Això si que no, ja m’he manifestat sovint en això i insistiré. Un Estatut no garanteix res. Ara és tan compatible o més que un cop reformats els plans. Estudiar Medicina i treballar no és possible ara i ho serà després, per molts estatuts que es facin (sempre hi ha superdotats, esclar). Una carrera de ciències o una enginyeria és molt difícil. Els que plantegen els problemes no són els que tenen una feina estable que ja saben a que juguen, els que plantegen els problemes són els estudiants de 18 anys que tenen dificultat per estudiar sense un suport econòmic i jo no és resol amb un estatut, és resol amb beques.
Per reforçar la seva argumentació, la ministra va anunciar la posada en marxa de l’Observatori de Beques i va defensar els préstecs renda, molt criticats pels anti Bolonya: Va dir que és difícil que algú que vulgui estudiar no ho faci amb aquestes condicions.
Certament impossible no ho és però no avança prou en l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Ja sé que no es pot resoldre en una setmana i que s’està treballant, però segueix havent un problema a l’Estat. Animo a la ministra per tal que lluiti al màxim per les beques, és una de les mostres millors de polítiques socials que pot donar el govern espanyol. Ja sé que ningú agraeix gaire la feina ben feta, però si aconsegueix un bon sistema de beques ja haurà valgut la pensa el seu ministeri. Jo li agrairé.