Enric I. Canela
El dimarts al Congrés Cristina Garmendia (El Mundo) va parlar de la pròxima reforma de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA). Sembla que l’actuació de l’ANECA va rebre el rebuig pràcticament unànime de l’oposició.
Així, el PP, com sempre, tan favorable a les comunitats autònomes, va dir que el Ministeri intenta que les autonomies facin el paper que l’ANECA no pot escometre i va recalcar que l’acreditació del Govern socialista no funciona, ja que es donen casos de gent amb acreditació que no trobarà plaça en el sistema universitari. Fillet meu, tots els que es treuen el carnet de conduir es compren un cotxe? Què no pateixin el del PP. A Catalunya no ens cal que ens protegeixin tant.
El portaveu del PNB va demanar si al 2010 tots els títols estaran aprovats per l’ANECA i va recordar els conflictes entre les agències autonòmiques i l’estatal i si el treball de les primeres valdrà o bé si haurà de ser sistemàticament revisat per l’ANECA. Clarament el conveni, que ha de ser un Reial Decret, deixa en mans de les agències autonòmiques la potestat que ara té, el cas és que aprovin el Decret d’una vegada.
Per la seva banda, la diputada de CiU va criticar l’excessiu grau de burocràcia i intervencionisme per part de l’ANECA, la qual cosa provoca que l’agència d’acreditació catalana, organisme més antic que la pròpia ANECA, vegi com es revisen les seves decisions dia rere dia. Segur què és així? El tema no és la revisió, simplement és que l’AQU no pot fer el que li tocaria. La llei ho deixa en mans de Madrid.
La ministra es va comprometre a emprendre una sèrie de canvis en el funcionament de l’ANECA, enfocats a reduir la burocràcia, potenciar la col·laboració amb les comunitats autònomes – algunes de les quals tenen les seves pròpies agències d’avaluació – i fomentar la participació dels estudiants i els agents socials.
No em cansaré d’insistir. Els canvis que es facin a l’ANECA per millorar el que no funcioni o agilitar les coses, benvingut sia, però el problema deriva del Reial Decret on s’especifica amb claredat com han de ser les memòries i allà es determina l’intervencionisme i la burocràcia exasperants que patim.