Catalunya és deteriora. Sento pena pel meu país

Enric I. Canela

Editorial de La Vanguardia: Europa ens observa

Una de les batalles més interessants que s’estan dilucidar d’un temps ençà és la que tracta de resituar el pes dels sindicats en l’educació. Seria llarg d’explicar, però el descrèdit de l’educació al nostre país, que ens ha situat a la cua d’Europa, és degut a governs sapastres a l’hora d’establir les prioritats, però també a una classe política massa acomodatícia que ha preferit pactar amb els sindicats abans de seguir els consells que li arribaven dels experts en matèria educativa, bé fossin del nostre país o de l’estranger. A la nostra secció de Tendències publiquem avui un molt interessant reportatge sobre com ens veu Europa i com és observada la reacció de protesta davant la posada en marxa de l’espai europeu d’educació conegut com Bolonya: estupefacte, és el qualificatiu més utilitzat. En cap dels 46 països que participen en aquesta iniciativa de convergència acadèmica succeeixen protestes com les de Catalunya. I mentre l’educació va cap avall, un tancament en la Universitat de Barcelona que arrenca del passat 20 d’octubre ha convertit l’edifici de la plaça Universitat en un lloc impropi de la cultura que pretén acollir a les seves aules i que deixa en mal lloc al equip de govern, aparentment més interessat a evitar un problema amb els tancats que en retornar a la universitat el prestigi que li correspon. No és estrany que la llei d’Educació, consensuada entre el conseller Maragall i Convergència i Unió, estigui ensopegant amb tants problemes si hi ha gent més interessada en l’enrenou que en la formació dels estudiants.