Enric I. Canela
El tema del Pla de Bolonya a Catalunya és un embolic digne d’un país subdesenvolupat. A banda de l’editorial que he reproduït a Catalunya és deteriora. Sento pena pel meu país, La Vanguardia dedica un ampli reportatge de la tancada a la UB. La veritat és que malgrat que els ocupants es comporten amb raonable correcció, les coses estan deteriorant-se, és tracta d’un patrimoni històric i em temo que en part serà difícilment recuperable. La realitat és que malgrat, l’esmentada raonable correcció, el lloc fa fàstic i no acabo d’entendre com algú pot passar-se dies allà.
Peter van der Hijden, responsable del seguiment del procés en la Comissió Europea i Marie-Anne Persoons, coordinadora del secretariat rotatori del procés de Bolonya comenten com va el procés. No estan gens contents de com els governs, especialment l’espanyol han fet les coses. Concretament estan estupefactes.
Per altra banda, la taula per una universitat pública celebrada ahir porta cua. L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) ha criticat als estudiants que van abandonar la Mesa Nacional per la Universitat Pública sense escoltar les propostes del Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat. L’AJEC si més no demostra més seny.
Per altra banda, sembla que el tema dels expulsats de la UAB està sent mediat per la comissionada Blanca Palmada. Pel que diu la notícia, vol que la UB admeti a quatre dels sis expulsats. Una situació ben rara. Veurem. No sabem que demanen els altres dos. Si amb això s’acaba tot, bé estarà.
Resultat: no cal ser un geni per saber que els plans d’estudi es tiraran endavant i només els estudiants sortiran perjudicats, aquest curs no l’hauran aprofitat prou. Les universitats per la seva banda, hauran de pagar les despeses produïdes per algunes acampades i similars. Qui guanya? Ningú. Tots perdrem. No seria més raonable parlar dels problemes que si tenen solució, que en tenim, i molts.
Benvolgut Enric,
Només alguns apunts dispersos: el “reportatge” de La Vanguardia, lamentable, feia temps que no veia dues pàgines més tendencioses. Dediquen un paràgraf a la Taula i CAP a parlar dels problemes… si volien parlar d’Europa, haurien pogut entrevistar la delegada de l’ESU, com a mínim.
El tema de la Taula… nosaltres ja vam expressar la nostra postura: creiem que era una bona iniciativa, però nosaltres no som representatius (i l’AJEC, menys). Vaja, que només hi havia els representants de la UdG, i tenient l’encarrec d’escoltar per decidir si era una presa de pèl total o només una pèrdua de temps. Avui per avui, cap sindicat sol és representatiu, no si mirem els resultats electorals.
Per solucionar el problema cal solucionar els “petits” problemes quotidians de l’EEES, i això farà disminuïr el rebuig general. I cal més transparència, reformar de dalts a baix el sistema de representació i implementar una política comunicativa que es faci mereixedora d’aquests nom. I per fer tot això, no calen taules.
Jordi,
lamentable, si, però lamentable és l’espectacle del que passa a la UB. I injustificable. Es dóna tota l’oportunitat per fer-ho. Allò és una vergonya.
Dit això, la Taula així és un error i no puc és que donar-te la raó. No canviarem el model general, això es absurd pensar-ho. Cal resoldre els problemes, petitit o no tan petits, que podem resoldre.
I canviar de dalt a baix el sistema de representació que és un desastre.