Enric I. Canela
El Ministeri de Ciència i Innovació ha presentat un document presentació-resum de l’esborrany de l’Avantprojecte de la nova Llei de la Ciència i la Tecnologia, elaborat pel grup de treball.
Mentre la Federació de Joves Investigadors critiquen la llei de la ciència perquè diu que, si s’aprova la nova llei de la ciència que prepara el Ministeri de Ciència i Innovació, veuran retardat l’inici de la seva carrera investigadora tres anys després de ser doctors.
La Federació ressalta com a aspecte positiu el fet que l’esborrany de la llei obre la porta a la contractació indefinida per als investigadors, però recorda: “Si el Govern pretenia fer la carrera investigadora atractiva als joves talents, aquesta no pot suposar una excepció en les condicions de la resta de carreres professionals”. Segons Comissions Obreres el text no resol el problema de la tardana incorporació del personal científic a llocs estables.
Vaig mirant. Molt reglamentista.
Com ha dit la presi ( http://www.elmundo.es/suplementos/campus/2009/541/1234911603.html ), “Si el Gobierno quiere cumplir con la Carta Europea del Investigador, no basta con su mención en la exposición de motivos de un borrador que la contradice. Ha de desarrollar una política de acuerdo con su filosofía, algo que hasta la fecha no ha hecho.”
Amb aquesta llei, la Recerca serà l’àmbit laboral on, per llei i amb molta precisió, els bons treballadors tinguin menys drets a la contractació indefinida.
Personalment, com a doctorand, cada cop m’ho passo millor fent recerca, però també cada cop tinc més clar que no vull viure per treballar, sinó treballar per viure. Si aquesta és la llei que ens hem de menjar als propers 20 anys, a un se li treuen totes les ganes de seguir en el “negoci”.
Alumne,
De moment és un esborrany. Millorarà coses, però que jo sàpiga, a cap país hi ha una llei que faci a tothom fix. El problema és simplement de diners. Canvio la llei per un sistema flexible amb diners. S’acabarien els problemes. Fan lleis i no es posen els diners.
No crec que s’hagi de fer a tothom fixe, però sí crec que tothom qui ha demostrat treballar satisfactòriament durant un temps raonable ha de merèixer prou confiança com per fer-li un contracte indefinit. És el rerefons que planteja l’Estatut dels Treballadors. Per això es limita el temps dels contractes en pràctiques, a 2 anys. Potser al món de la recerca 2 anys no són prous. Però 4+3+5=12 em semblen masses.
No sé si només amb diners s’acabarien els problemes, però segurament serien més fàcils de resoldre. Amb prous diners a les institucions i organismes adients, hauria de ser més fàcil trobar feina després de cada etapa (tant per ofertes de treball com per les seves condicions i facilitats).
Tot i així, no resulta difícil lligar l’estabilitat professional amb la conciliació familiar, la felicitat, o la productivitat al treball. Al món de la recerca, massa sovint pensem que els treballadors productius són els que estan motivats, especialment per aspiracions personals: intel·lectuals, sí, però també “econòmiques”, o omplir cv per ser un bon candidat a la següent etapa de la cursa. Tenim massa por a que els treballadors fixes deixin de tenir ganes de produir.
Jo sempre recordo un estudi que es deia científic (amb l’estadística, amb minúscules, mai se sap…) on s’afirmava que els treballadors feliços eren més productius que els infeliços. Me’l vaig creure.
Alumne,
No et puc negar tota la raó. cal equilibrar les coses. Fer fix a un que comença la tesi és una animalda, dotze anys una barbaritat.