Enric I. Canela
Juan Carlos Rodríguez Ibarra, l’ex-president de la Junta de Extremadura que tant sempre ha estimat Catalunya, escriu sobre l’educació i la universitat a La crisi i la universitat. No puc negar que té raó en el que ha de fer la universitat, però quan descriu un professor universitari crec que s’equivoca. Si més no jo no soc així o, si més no ho intento. Hi escriu:
Aquest professor del segle XIX no esperaria dels seus alumnes la següent pregunta:
Per què creu vostè que sap més que Google? Tot el que ens ha anat comptant el trobo a qualsevol cercador, que a més diu més coses de les que vostè ha dit!
La veritat és que sempre intento posar de manifest el que puc aportar i el que ells poden trobar. Intento que el raonament sigui el motiu dels minuts que estem junts.
La veritat és que l’article de l’Ibarra és força bo. I la darrera frase és molt engrescadora:
“Sería obligatorio que el sistema educativo encontrara el procedimiento para descubrir la actitud, la motivación, la pasión de sus alumnos. Y sería necesario que a la Universidad llegaran aquellos que están deseando desarrollar científicamente la actitud, la pasión, la motivación que le descubrieron y potenciaron en la escuela.”
Miquel,
Si, és bo, però el concepte que dóna del professor universitari no és pot generalitzar.