Enric I. Canela
Estic impressionat: Espanya s’ha marcat el repte de promoure “una nova visió” de la ciència europea amb projecció mundial, aprofitant la seva presidència de la Unió Europea que ostentarà durant el primer semestre de 2010, amb l’impuls de polítiques regionals, europees i nacionals millor coordinades i articulades “amb nous mecanismes”. No m’entretinc en comentar l’article, només recordo que fa un mes escrivia en aquest bloc: En innovació, una mica pitjor. Tractava el meu comentari de la publicació per part de la Comissió Europea de l’informe European Innovation Scoreboard 2008 – Comparative Analysis of Innovation Performance. Això amb Solbes és com pescar bacallà a Suiïssa.
Justament també avui Público dedica un article al tema: Espanya segueix endarrerida en les seves inversions en innovació.
Alguna cosa falla. La inversió pública està a la mitjana de la Unió Europea però l’empresarial molt per sota. La patronal opina que el que cal no són més ajudes directes, benvingudes, sinó mantenir les desgravacions fiscals. Això ho entén tothom menys el ministre Solbes.
Benvolgut Enric,
i l’Estat espanyol fa anys que bloqueja una normativa de patents comuna a tota la UE, i amb l’esborrany de la Llei de la ciència es carreguen la carrera investigadora no només de Catalunya sinó de la UE pequè només consideren personal investigador a partir del doctorat, en contra del que indica la Carta europea de l’investigador….
És desesperant!
Completament d’acord amb el Quim. Però per això és més necessari que mai que Catalunya es despengi amb propostes pròpies, i que les tiri endavant, amb o sense la benedicció de l’Estat espanyol. Al cap i a la fi, hi ha una legislació subjacent, més general, que és la legislació laboral, a la qual ens podem agafar. I l’etiqueta de si algú és o no és dintre de la carrera investigadora quan està contractat fent el doctorat, per exemple, també la pot donar el Govern català i no necessàriament coincidint amb les incomprensibles decisions ministerials.
L’exemple és molt poderós, i les bones idees acaben imposant-se; vegem, si no, ICREA (avui amb uns quants clons arreu de l’Estat), o què ha passat amb les beques-contractes predoctorals, on Catalunya ha estat tractora del que després ha legislat l’Estat (decisió que ens ha costat més d’una incomprensió i maldecap, però que, vist en perspectiva, ha valgut la pena).
L’important és que no perdem el temps lamentant-nos, que ens ho creguem i que des del Govern pensem com un Estat (que no tenim però que voldríem), i que, per tant, construïm estructures d’Estat i no desmuntem les que ja teníem. Algú hauria de fer una profunda reflexió sobre aquest aspecte.
Quim i Estanis,
Que us haig de dir… Quan abans puguem fer per nosaltres millor.
Ja és hora que algú pensi com a estat en aquest país. Cada vegada més sembla una agència de Madrid.
Estanis, el teu darrer paràgraf no entenc per on va, pots ser més explícit?
Ramon,
L’interpreto en una demanda d’acció i no d’esperar que Madrid faci. Crec que manca visió d’Estat. L’acctual president de la GC marca un perfil de comunitat autònoma, no de nació.
No crec, Ramon, que m’estiguis demanant realment una explicació. Per anteriors posts sé que ets una persona tremendament ben informada. Salut!
Estanis,
Molt fi.
Estanis, gracies per l’apreciació, però el discurs d’estructures d’estat d’ERC ja el conec, pregunto pel
“i no desmuntem les que ja teníem”, pq desmuntar va desmuntar el Solà, ara també?
Ramon,
El que cal intentar, tots, és sumar i dicidir. Costa perquè els poders de l’Estat són enormes i els diners que tenim pocs.
Lluitar per les prioritats.
I jo em pregunto que és el que va desmuntar el Solà? De muntar si que va muntar coses (encara viuen del seu projecte…)però, desmuntar… les distincions,potser?
I, certament els diners son pocs però les nostres institucions son destres en malgastar-los, el problema és de Madrid, però també d’una gestió dolenta aquí. Mireu el despilfarrament de l’Huguet donant medecina a l’Opus i molles a la claca de Girona… i ara que fara amb l’AQU? la tancarà?
Xavi,
Coincideixo bastant. Solà va desmuntar poques coses. Alguna si. L’IGSOC, les distincions i el programa d’internacionalització de Catalunya. El primer per innanició i no s’ha substituït, el darrer les universitats malament ho volen tirar endavant.
En recerca va continuar la política de Mas-Colell i va lluitar per millorar algunes coses. Es van posar diners. Jo, vist des de fora, diria que es va avançar. Després la desaparició del DURSI va deixar les coses a precari. Un govern que destrueix un departament destinat a universitats i recerca té la visió d’un talp.
Bé, les que va desmuntar són les que diu l’Enric i que ja en el seu moment ell va denunciar en aquest bloc, aquestes son les tangibles, les intangibles son unes altres. Ara que jo sàpiga l’Opus no costa diners, encara que certament sigui antipàtic…
l’AQU que li passa? tancar-la perquè Madrid va a cop de RD o plantar-hi cara? en un post anterior de l’Enric ja comenta la situació i la declaració de l’AQU
Ramon,
És així. I l’AQU cal defensar-la amb ungles i dents.
Això de l’Opus si que no ho he entès.