Enric I. Canela
Avui, Tomàs Sayes és un dels estudiants de la UAB als que se’ls va obrir un expedient però que no ha rebut cap mena d’amonestació ni sanció i militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Avui comença una vaga de fam a l’edifici d’estudiants de la UAB per protestar contra l’adaptació a l’espai Europeu d’Educació Superior i l’actitud intransigent i prepotent de les autoritats universitàries, per negar-se a escoltar les reivindicacions estudiantils.
Em costa entendre com un canvi de pla d’estudis, el que finalment és el Pla de Bolonya, porta a això.
I com és que tot i ser expedientat no ha estat ni sancionat ni expulsat? Desconec si és el cas, però es van donar alguns casos d’obertura d’expedients a gent que ni tan sols estaven a les protestes per les quals se’ls expedientava. Una mostra més de la irregularitat amb la que s’han portat aquests expedients, la seva obertura, el seu procés i la seva ressolució. Amb la gent senyalada a dit i sense proves.
Bé no vull fugir d’estudi. Realment estem molt malament si un company ha d’iniciar una vaga de fam per motius com aquests, que les autoritats es neguen a un diàleg en igualtat de condicions i respectant totes les opcions… En tot cas, esperem que a en Tomàs no li passi res, ja que ja ha anunciat que portarà la vaga de fam fins a les últimes conseqüències. Molts ànims al Tomàs.
En aquest bloc se li pot fer un seguiment (si interessa): http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com/
El Pla de Bolonya no és només un canvi de pla d’estudis.
La acció del company tot i que l’he de respectar, i la veritat si això dura uns 3 dies em semblarà que el xicot té el meu respecte. Ara si passa dels 7 dies (amb conseqüències irreversibles) consideraré que els seus companys del sindicat no tenen sentiments. Evidentment el Pla de Bolonya comporta greus prejudicis, potser no tant per arribar a aquest extrem, però per alguna causa s’ha de lluitar no?
Recordo com a la meva facultat també es va parlar fa temps de fer una vaga de fam. Recordo que jo vaig dir que si i que un dia després vaig pensar que millor que no (XD). Ha d’estar molt convençut del que està fent.
Albert,
La veritat és que no tinc la més mínima idea del tema del Tomàs, si hi era o no, però no estic pas d’acord amb això de si les autoritats es neguen…
Una vaga d efam no necessàriament dóna la raó al vaguista. Tenim exemples diversos. El vaguista pot tenir raó o fer un xantatge. Amb tot estic segur que en aquest cas ell creu que té raó i el rspecto tot i que jo crec que no la té.
Joan,
Ja saps que no com,partyeixo el que dius que representa Bolonya però si la resta del que dius.
Personalment em sembla desproporcionat fer una acció d’aquest tipus. Això és un canvi de pla d’estudis.
Vull apuntar més coses:
1.- La implantació dels graus fa molts anys que és noticia. No entenc com a darrera hora la gent surt al carrer, quan la informació ha sortit als mitjans fa, com a mínim, set anys.
2.- Fa 10 anys recordo manifestacions d’estudiants de diplomatures demanant que fossin estudis de 4 anys, i per tant llicenciatures. Estaria bé buscar a l’hemeroteca aquest fet.
3.- Si volem un pais enderrerit en matèria universitària quedem-nos amb les llicenciatures i les diplomatures mentre la resta d’europa “tira pel dret”. Un cop més ens quedarem a la cua.
4.- Les metodologies que es proposen amb el nou espai europeu deixen enrera la impartició de classes en format tradicional oferint una millora pedagògica.
5.- La revisió dels plans d’estudis és un fet positiu.
6.- Quan han sortit representants d’estudiants a algun progra de TV3 com l’àgora han demostrat no dominar gens el tema i fer apologia de la queixa amb temes que ni tant sols tenien a veure amb Bolonya.
7.- Segurament, amb tot plegat, una vaga de fam és desmessurada
Ismael,
Tens raó en tot. Bàsicament és una vaga ideològica.
Només un apunt, una cosa que s’havia d’haver fet fa temps: millorar el sistema de beques.
Gràcies Enric,
Sota el meu parer, però, crec que millorar el sistema de beques és un debat que no és estrictament sobre la convergència europea de titulacions. És un debat que està clar que s’ha de tenir obert, però no relacionar una cosa amb l’altra.
Cada país té el seu model d’Estat del Benestar i, per tant, cada pais gestiona el tema de les beques d’una manera o una altra.
Ara bé, respecte les beques també m’agradaria dir que durant la meva estada a la UB l’índex d’estudiants que anaven a classe cada dia era molt baix, i contra això també es podrien fer protestes perquè l’Estat del Benestar té límits i hi ha molta gent que no només té beca, si no que no pot ni entrar a la carrera que desitja. Vaja, que estem pagant per cada estudiant milers d’euros i després el % d’estudiants a classe no és precissament del 100%.
Gràcies i disculpeu l’extensió
Ismael,
Clar. Són dos debats, però un dels temes és que no es pot estudiar i treballar. aquí tenim el sistema de beques (a Catalunya) més injust d’Europa.
Les beques han d’estar lligades al rendiment.