Enric I. Canela
Gregorio Peces-Barba Martínez, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Carlos III publicava fa uns dies un article que titulava La qüestió universitària. Agafo uns paràgrafs del centre de l’article:
Com que la responsabilitat última del tema universitari correspon a la ministra, senyora Garmendia, aquesta haurà de dedicar directament molt més al tema universitari, a explicar Bolonya i a desfer tots els malentesos i les mentides sobre el significat del nou plantejament. Del seu esforç i del seu encert, que tindrà un suport adequat en la Secretaria d’Estat i en la Direcció General, depèn en gran part els resultats. En tot cas, és necessari completar l’ingent esforç dels rectors, i de la CRUE presidida pel professor Ángel Gabilondo, fins ara els qui porten la càrrega principal del nou rumb de les universitats.
Un altre element complementari per a la solució del problema és un diàleg sincer i clar amb els estudiants i amb els seus representants. Ells seran els principals beneficiats per la millora que sens dubte vindrà d’una bona aplicació de Bolonya. En la meva etapa de rector sempre he confiat en la seva bona fe i en el seu sentit de la responsabilitat, i la meva experiència és que mai no han fallat en el seu compromís i en la seva defensa de la Universitat pública.
En aquest nivell s’interfereixen els executors polítics de l’activitat universitària, les comunitats autònomes, que en alguns casos, com els de Madrid i València, afavoreixen descaradament a les universitats privades, i es desentenen de la cura – per descomptat, inclòs l’econòmic – d’ les universitats públiques. Treballen per al rei de Prússia, és la coneguda expressió francesa, i a més ho fan amb gust.
Cal a més distingir als estudiants, que tenen interessos respectables, que en la mesura possible cal atendre i, en el seu cas, donar suport, d’altres persones infiltrats en el moviment, que tenen interessos aliens als universitaris per crear el desordre i desqualificar al sistema.
Un bon article. Com tothom, veu desestabilitzadors als que la universitats els importa ben poc.
ladran, luego cabalgamos…
Cites cèl·lebres de desestabilitzadors als que les universitats els importa ben poc:
“no deberíamos mirarnos tanto al ombligo. Tendríamos que generar y potenciar desde las universidades aquello que necesitan las empresas para la formación de sus empleados“. Carlos Mayor Oreja, presidente de la Confederación Madrileña de Consejos Sociales de la Comunidad de Madrid. EL PAÍS 06/07/2008
http://www.elpais.com/articulo/servicios/empresa/busca/alumnos/perennes/elpepueconeg/20080706elpnegser_1/Tes
“No se trata de insertar la Universidad en el marco del Estado del Bienestar, tendencia que de algún modo ha estado presente en nuestra historia reciente; sino de integrar a la Universidad de manera más decidida en el tejido económico y productivo […]“.- Círculo de Empresarios [Una Universidad al servicio de la sociedad, Madrid, 18/12/2007, pp. 5-6]
http://www.circulodeempresarios.org/var/forum/storage/original/application/f2b1cb359b42b48310a23abe5068e5c6.pdf
“[hay] que acercar la Universidad a una concepción de empresa productora de capital humano demandado por los mercados” Rafael Puyol, ex-rector de la Universidad Complutense, citado en “La crisis de la Universidad“, por Montserrat Galcerán.
o de la sapiència dels impulsors:
“Sóc dels que creuen que quan no hi ha solució, no hi ha problema. El procés de Bolonya és una decisió adoptada per la Unió Europea, de la qual no ens podem despenjar”. Josep Huguet, Conseller d’Universitat, Innovació i Empresa. EL PERIÓDICO 19/04/2008
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=501974&idseccio_PK=1021&h=
Dazibao,
Doncs està bé. No sé si a tots ells els importa poc la universitat, però hi ha problema i hi ha solució.
Som en el marc legal que ens han iposat i pel bé dels estudiants i del país, hem d efer les coses bé. Si es concentren els esforços en solucionar allò que si podem solucionar donarem un pas endavant. Si més no no ens endarrerirem més, que és el camí que portem.
M’agrada la idea de “aclarir” posicions.
Joan,
A mi també.