Enric I. Canela
L’OCDE diu que Espanya ha d’accelerar el ritme de la reforma de l’educació superior. L’OCDE ha publicat un informe en el que tot hi daurar les paraules no deixa massa bé a al sistema universitari espanyol.
Conclou que:
- El sistema d’educació superior ha de respondre més eficaçment a les noves demandes del mercat de treball.
- El sistema universitari ha d’oferir una gamma més diversa de programes i plans d’estudi.
- Espanya necessita integrar millor les seves universitats i institucions superiors de formació professional.
- El sistema de beques i préstecs als estudiants ha de ser expandit
- Hi ha una important preocupació sobre l’equitat en la prestació de l’educació superior.
Els objectius més importants haurien de ser:
- El desenvolupament d’una visió global i coherent per al futur de l’educació superior d’acord amb les parts interessades;
- Aconseguir la integració del sistema d’educació terciària amb un acord sobre les diferents missions i contribucions del sistema universitari, la formació professional inicial i el sector de l’ensenyament superior especialitzat;
- Promoure una diversificació més gran de l’oferta educativa per respondre millor als objectius estratègics del sistema;
- Garantir l’atenció cap a l’exterior de les institucions i l’enfortiment de l’autonomia institucional;
- Finançar l’educació superior amb tres principis fonamentals: el finançament de les despeses, sobre la base de la pertinença i el suport d’un ampli sistema de suport als estudiants;
- La creació d’un marc global i coherent per al control de qualitat;
- Fer més destacades les qüestions d’equitat dins de la política d’educació terciària;
- La millora dels fluxos de coneixement entre l’educació superior i els altres actors del sistema d’R+D;
- La modernització de la carrera acadèmica, i
- Encoratjant a les institucions per convertir-se en actors dinàmics de la internacionalització.
Segons l’informe: La clau de moltes de les millores proposades serà l’enfortiment de les capacitats de gestió del sistema. Aquests inclouen: la capacitat de les autoritats educatives (tant estatals com autonòmiques) per establir una visió estratègica i el desenvolupament de la política (en coordinació amb altres àrees de la política i d’una amplia gamma de sectors externs interessats); la seva capacitat per dirigir el sistema i les institucions cap a un millor equilibri entre l’autonomia institucional i el retiment públic de comptes; la recollida i difusió de més i millor informació per al seguiment del sistema, per a l’elaboració de polítiques i per a la informació a les parts interessades, i la capacitat de les institucions d’educació superior per desenvolupar la seva pròpia capacitats, i voluntat, per canviar de manera que s’acompleixin les expectatives socials.
Una de les coses que més critica l’informe és la governabilitat. Diu que la universitats segueix estant conduïda en excés pels acadèmics. Igualment considera molt dolenta la política de recursos humans i el fet que no respon a les necessitats del mercat. I fa molt d’èmfasi en la injustícia social que representa l’actual sistema de beques i preus. No hi coincideixo massa amb algunes coses que hi diu, però si en la injustícia del sistema.
La meva conclusió és que calia haver abordat ja d’una vegada la reforma a fons de la universitat. Les protestes no haguessin estat més que les que hem d’aguantar per uns canvis de plans d’estudi.
Un informe que ha de ser llegit amb tranquil·litat. L’he llegit molt parcialment, les conclusions completes, però la resta de forma superficial ja que té 174 pàgines.
Bé, vistes les conclusions de l’informe, el procés d’adaptació a l’EEES no resolt ni la meitat d’aquestes qüestions. Una cosa és Bologna i l’altre la reforma universitària que necessita l’ensenyament superior a Espanya i Catalunya. L’adaptació a l’EEES és un canvi metodològic en la docència i en els plans d’estudi. Per primer cop els centres universitaris poden lliurament elaborar els plans d’estudi que volguin oferir. S’ha acabat el catàleg. Això és Bologna.
Un altre assumpte és la reforma universitària que necessita Espanya i Catalunya. Tot el que diu la OCDE és encertat i no s’ha de perdre la prespectiva que tot això es pot dur a terme amb el mòdel d’Universitat pública que ara tenim. I és el que s’ha de procurar.
Jo crec que la reforma de Bologna només incereix en dos dels set objectius que conclou l’estudi: la diversificació d’estudis i la creació del marc global i coherent per al control de la qualitat.
Amb l’EEES s’ha començat a treballar amb aquests dos punts, però tots els altres encara estan a les baceroles i jo no conec de cap programa del govern que contingui una política clara sobre la resta de punts.
No és només la Universitat la que ha de canviar, el servei públic s’ha de gestionar amb responsabilitat i coherència, programant amb temps. Si no es gestiona programant i posant objectius, només anem tapant forats i malversant el diner públic.
Benvolgut Enric,
Jo crec que sí que les mobilitzacions haguesin estat més fortes: potser per part dels estudiants no, però una reforma universitària general portarà molts professors a les trinxeres.
Per assumir-la, es necessitaria un Govern disposat a governar, a liderar, amb la complicitat d’un equip rectoral disposat a fer el mateix. I això no es porta: ara, només cal gestió…
Als dos,
Si, calen refrmes a fons, moltes. El problema és que no hi ha valor polític per afrontar-les. La gestió actual és del segle XIX.
Cal reformar a fons el model de govern i això no agradaria ni a la majoria del professorat ni als estudiants. Els mecanismes de participació són ben diferents a l’Europa civilitzada. Potser Gràcia té un model semblant.