Enric I. Canela
Avui El País, com a continuïtat d’un article que publica ahir Tot gratuït per aprovar a temps, i al que em vaig referir a Matricules universitàries gratuïtes? No m’ho crec, publica La Universitat gratis és possible: paguen els ganduls.
És absolutament cert que la universitat espanyola és absolutament ineficient i ineficaç per que fa a la formació. I també ho és que la manca d’equitat del sistema universitari espanyol és de les més grans del món.
La tesi és que els bons estudiants no paguin, que se’ls retornin els diners de les matrícules i que els que van repetint paguin cada vegada més. Segons això el sistema es faria més just.
No nego que és absolutament inadequat que els ciutadans paguem la universitats a persones que no s’ho mereixen i que la mesura proposada podria ajudar, però la reforma dels sistema és més complexa. Sovint a l’Estat hi ha una tendència notable a la creativitat i inventar en lloc d’utilitzar els mecanismes que en altres països han funcionat perfectament. Cal copiar, però bé.
El que cal fer és ben simple.
- Beques salari que permetin viure a tots aquells que els ingressos familiars no els permetin mantenir-se sense treballar amb el cost la matrícula incorporat a la beca salari.
- Beques que ajudin als que es troben en situacions intermèdies acompanyats de préstecs renda complementaris per a tots aquells que ho requereixin
- La renovació d’aquestes beques hauria d’estar lligada al rendiment acadèmic.
- Unes normes de permanència estrictes que evitin que els ganduls es perpetuïn a la universitat a costa dels impostos dels ciutadans.
El toro s’ha d’agafar per les banyes. Les mesures, beques salari, han de ser a priori i per als més desafavorits econòmicament. Si després es vol donar un premi a posteriori amb el retorn de la matrícula als estudiants excel·lents no becats, magnífic, res a dir, però no és la prioritat. I, especialment, els llindars de renda per a la concessió d’aquestes beques i el seu import han de ser realistes i no basats en ajustos de laboratori conjunturals. Si això no es fa, una despesa elevada en beques pot donar resultats nuls.
Sense una acció contundent pel que fa a les normes de permanència dels estudiants a la universitat qualsevol mesura econòmica serà absolutament inútil. Podem gastar molts diners en beques però el llast que generen els que van a la universitat a perdre el temps.
No cal donar més voltes beques, que vol dir recursos, i rigor, que vol dir tenir la valentia política per exigir que els que es beneficien dels impostos ho aprofitin adequadament.
La primera de les mesures la vol impulsar el govern espanyol. Les declaracions dels responsables polítics són clares, més beques. Esperem a veure si el govern espanyol en els seu conjunt està per la feina i no, com passa sempre, tot queda castrat per aspectes econòmics. Cal saber prioritzar. La segona, està en mans de les universitats i els seus consells socials. Potser ha arribat el moment de dir prou. No seria res de nou., Quan jo era estudiant, ja fa uns quants mesos, les coses eren més rígides que ara. La universitat s’ha convertit en un aparcament de molts que estan per passar el temps. I això sigui dir amb el màxim respecte a tots els estudiants que complexin amb les seves obligacions i a aquells que amb molt d’esforç perquè compaginen treball i feina, per manca de beques, avancen molt més lentament.
Cal apostar per l’equitat, beques justes i una normativa de permanència rigorosa han d’implantar-se conjuntament.
Completament d’acord amb la recepta. Abocar-hi diners indiscrimadament com demanen molts (“més beques”) és malbaratar recursos públics (en època de crisi) si no se n’assegura el bon ús i això vol dir, entre altres coses, una normativa de permanència estricta. Ara, com sempre, el mort ens el passen a la Universitat, que ha de solucionar que les PAAU no fan de filtre (fora d’algunes carreres amb notes molt altes) i permeten que ens arribi gent que, objectivament, no pot fer una carrera universitària amb cara i ulls. No em puc creure que més del 90% dels nostres estudiants de batxillerat estiguin preparats per a aquest repte. Si això fos així, l’ensenyament del país no seria a la cua de l’informe PISA.
Tothom ha de tenir dret a estudiar a càrrec dels diners públics, però si demostra que s’ho mereix. Actualment, això, no podem garantir-ho ni per als qui s’ho mereixen i no poden ni per als qui poden i no s’ho mereixen.
Xavir,
cal començar amb les beques immediatament i exigir, a base de condicionar el pressupost, així de clar, una normativa de permanència.
Les proves d’accés són una autèntica paròdia, el que no treu bones notes val més que es dediqui a una altra cosa. Bé, sempre pot haver alguna excepció d’algú que descobreixi que vol estudiar més tard i millori, però en general és així. I com a conseqüència el nivell per terra.
D’acord al 110%!
Ara..m’ho creuré quan ho vegi…
Jordi,
Ja! Jo crec que és possible, però…
Si jo manès, hehe.