El cost de la incompetència

Enric I. Canela

Realment la meva imaginació sobre on ens portava el Pla de Bolonya no donava per tant els fets han superat la ficció.

Les valoracions són diverses però la majoria opina que desallotjar els estudiants tancats de la UB va ser un encert, criticant o no el moment triat, però alhora, pràcticament tots, critiquen el comportament d eles forcs de l’ordre públic: polítics, periodistes, estudiants, testimonis, amb algunes excepcions.

Començo per un article contundent en defensa de la policial catalana l’escriu Elies en Dies de Fúria: Patriotisme. No s’està de criticar als que políticament la dirigeixen. El seu article, ple de matisos no el puc resumir, l’heu de llegit.

Per la seva banda, Miquel Sellarès home que va ser creador de la policia catalana escriu:

Però els incidents produïts arrel del desallotjament de la Universitat de Barcelona demostren qui són els reals responsables de la situació que es va produir. Deixar podrir una situació durant quatre mesos, no afrontar el problema, i quan s’ha fracassat, demanar la intervenció policial, és treure’s les responsabilitats de sobre i traspassar-les a la policia. Quan s’analitzi què ha passat, doncs, caldrà tenir en compte l’actitud irresponsable de la direcció de la UB. Ho fa dins un article que titula Mossos: què passa a la Brigada Mòbil? On fa una dura crítica la situació actual de la policia catalana. En base a aquest article Saül Gordillo escriu: La teoria de la conspiració. Qui mana als Mossos?. Una crítica si hi cap més dura que la de Sellarès. Què està passant?

David Rodríguez a Quins temps aquells! (II) recorda, amb transcripció parlamentària, com Joan Saura va fer al Congrés un dur atac al ministre de l’Interior Alfredo Pérz Rubalcaba al 1999 pel comportament de la policia, un comportament que no desmereix el del dimecres. Seguint la tesi que aleshores defensava, per coherència i decència hauria de plegar, això si després de cessar als seus immediats subordinats a Interior.

I entrant en temes estrictament universitaris, entre els molts comentari voldria destacar el de Joan Gil Oliveras que criticant el Pla de Bolonya, com ha fet sempre, marxa del món de les discussions en xarxa, el seu bloc, decebut i criticant al Sindicat d’Estudiants del Països Catalans. Hi coincideixo amb la crítica. No aconseguiran més que deteriorar el clima social. No lluiten per la universitat lluiten per imposar una ideologia. La universitat es manifestarà contra els fets del dimecres però no es manifestaran amb ells, estan sols i aïllats de la resta de les organitzacions estudiantils, d’esquerres o dretes. Estar contra Bolonya no vol dir estar contra la societat. Deixo aquí un record afecuós per al meu jove amic.

En la més estricta crònica, anti-bolonya, dels fet està especial Bolonya que publica:

Comunicats sobre l’actuació dels Mossos el 18 de Març de 2009

Anuncis

Una article que ridiculitza el comportament dels estudiants que han protagonitzat tancades i enfrontaments la fa Joan Safont a La farsa de la revolució. Diu que empren una verborrea plena de tòpics polsegosos i unes formes de barricada tronada.

Guillem Carol, estudiant, no es talla i en La policia nacional del meu país escriu El problema és que quatre arreplegats pollosos es creuen els enviats de Déu a la terra.

Lídia Pelejà, jove líder de la FNEC, intel·ligent i prudent, escriu a De Mossos i manifestants que la seva primera reacció en despertar-se i escoltar el Basté explicant el fet que s’havia desallotjat la Central de la UB dels estudiants anti-Bolonya vaig pensar: ja era hora! –no crec que sigui gairebé res del que fan la millor manera de reclamar res políticament seriós–. Després es declara astorada en saber el que havia passat. Com jo.

I la novetat més imaginativa és que el portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Xavi Monge, ha convocat pel pròxim dijous 26 de març una vaga general que ha de ser multitudinària i ha demanat a totes les universitats que s’hi sumin. La desgràcia és que els estudiants estan indignats per l’actuació policial i el SEPC ho utilitzarà per als seus propòsits. És l’anunci d’una manipulació més. Em sorprèn que l’advocat Agustí Matamala, en nom de diverses entitats, hagi dir: lamenten que el rectorat de la UB ‘hagi optat per la intervenció policial sense haver esgotat les vies de diàleg. Sap de què parla aquest respectable senyor? On hem d’arribar?

El pla de Bolonya està descontrolat, s’aplicarà, ningú no ho dubte, però, a quin cost?