Enric I. Canela
Ahir vaig escriure un comentari tot just a les 9 del matí Ja era hora, amb la informació del que havia succeït abans d’aquella hora. Feia referència a l’opinió majoritària entre els que treballem a la UB de la necessitat d’acabar amb l’ocupació de l’edifici Històric i en cap cas als fets posteriors encara que alguns lectors poguessin creure altra. El desallotjament va realitzar-se sense agressions, evidentment contra la voluntat dels tancats, però res a veure amb els fets posteriors. Sembla que alguns lectors m’atribueixen la defensa de les contusions de policies i vianants així com d’estudiants que es manifestaven pacíficament. L’alegria, que encara em dura, es refereix a el desallotjament, necessari i aplaudit per la gran majoria del col·lectiu al que pertanyo. El Ja era hora era allò més sentit entre el professorat amb el que comparteixo facultat. Sigui dit que no he fet cap enquesta.
Ahir, més tard, vaig llegir el comunicat del rector a la UB a que diu:
L’increment de la tensió i de la violència cap a membres de la comunitat universitària per part de persones integrades en els col·lectius tancats en centres de la Universitat de Barcelona, visualitzats en la tancada a l’Edifici Històric des del passat mes de novembre, ha derivat en una situació de risc marcada per un clima de provocació i deteriorament de la convivència.
Davant la impossibilitat de garantir les mínimes condicions de seguretat, tant de les persones com del patrimoni, i la gradual evolució cap a la interferència d’un normal desenvolupament de l’activitat universitària, el Rectorat ha decidit el desallotjament del mencionat espai institucional.
Tanmateix la via del diàleg amb els estudiants impulsada pel Rectorat continua oberta i es prosseguirà amb el desenvolupament del projecte de seguiment de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior per a la millora de la Universitat pública, anunciat al Claustre del 5 de març.
Després va el rector va emetre un segon comunicat que diu:
Com a mesura de seguretat, el rectorat de la UB d’acord amb els degans de les facultats de Filologia i Matemàtiques ha decidit suspendre l’activitat acadèmica a l’Edifici Històric, així com tancar els centres de Filosofia i Geografia i Història fins el 21 de març. La previsió és reobrir les aules i reprendre la tasca docent habitual a partir de dilluns 23.
La Universitat de Barcelona lamenta aquesta situació i els perjudicis que causa a la comunitat universitària. L’equip de govern està treballant per restablir la normalitat acadèmica en els terminis previstos.
Els fets són molt greus quan el rector ha d’ordenar el tancament de dos centres de la UB. Des dels temps preconstitucionals no havia passat això.
Les raons per al desallotjament són ben clares. El rector ja estava convençut de la impossibilitat de cap diàleg constructiu i el clima acadèmic s’anava deteriorant de manera que podia arribar una forta contestació per part del professorat i el PAS. És cert que hi ha uns pocs professors i PAS a favor de les mobilitzacions, però malgrat que utilitzin el nom de tots són una molt petita minoria que no representa res.
Em sembla que uns dels fets a què fa referència el rector són que dimarts a la Facultat de Geografia i Història i Filosofia van haver situacions inconcebibles en un centre universitari. El personal: un vicedegà, conserges, vigilats tenien por. Pel que m’han comentat un vigilant va presentar una denúncia per lesions. No deixaven entrar al PAS i al professorat a la seva feina. L’opinió en aquell centre, i en altres també, és que hi ha un grup de persones antisistema que poden, tots o part, estar matriculats d’alguna cosa i per tant estudiants. També es comenta que a l’Edifici Històric venia gent d’altres països “convidada”.
El personal de l’Edifici Històric ja vivia amb por, les condicions en aquell edifici eren totalment impròpies. Com deia ahir satisfacció general per aquest fet absolutament democràtic. Les forces de l’ordre públic, en qualsevol democràcia tenen l’obligació de garantir l’ordre públic, per això és diuen així.
Arrel del desallotjament d’aquest matí a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, degut a la impossibilitat de garantir les mínimes condicions de seguretat, tant de les persones com del patrimoni, i la gradual evolució cap a la interferència d’un normal desenvolupament de l’activitat universitària, els rectors i rectores de les universitats públiques catalanes volem reiterar:
1) el compromís indefugible per una universitat pública de qualitat al servei de la societat;
2) la voluntat de treballar en un marc de normalitat acadèmica i de lliure expressió de les idees sense cap tipus de coaccions i preservant els espais públics per a tothom;
3) el suport al rector i a l’equip directiu de la Universitat de Barcelona pel seu diàleg constant amb tots els col·lectius i en un marc de normalitat acadèmica que és el que ha de regir la vida universitària, així com el suport als rectors i equips de govern de les universitats que segueixen treballant amb el diàleg com a via d’entesa per a recuperar la normalitat acadèmica tot preservant els espais públics i la lliure expressió de les idees.
El que pot ser qüestionat és si el que va succeir després, al carrer, està o no justificat. El segon comunicat del rector fa pensar que algunes coses anaven molt malament. Tot el que he llegit i he vist em fan pensar que la policia va tenir seriosos dèficits de direcció. Quan uns aldarulls d’aquest tipus acaben amb la gent de la premsa i els vianants contusionats, és que alguna cosa no s’ha fet bé.
Diferenciem doncs dues coses. Una la lluita contra el Pla de Bolonya, lícita mentre es mantingui en el terreny del respecte a la llibertat de cadascú. Els comportaments incívics i l’acció de la policia.
Tinc molt clar que calia acabar amb la situació que patia la UB i em manquen elements per jutjar els fets a l’exterior de la UB tot i que em sembla que va haver clara provocació dels estudiants a la policia, ordres de la superioritat d’obrir el trànsit i accions poc controlades de la policia. Amb tot buscaré la informació dels testimonis. Ahir vaig parlar amb algunes persones de l’Edifici Històric i més aviat deien que a la Gran Via i al matí la policia havia actuat correctament, però ja dic no tinc tota la panoràmica i em costarà obtenir-la. En tot cas insisteixo que els fets del matí, del migdia i del vespre són diferents.
No ha faltat un Declaració de la comissionada sobre els fets d’ahir. Escriu:
Estic convençuda que el diàleg és la via per resoldre els conflictes, també i sobretot a la universitat. Parlar és el que ens portarà a entendre’ns: els estudiants, els rectors i el Govern hem de continuar treballant junts per enfortir la universitat pública.
El que va passar ahir no ens ajuda a construir la universitat que volem i fa més difícil la via del diàleg. Tots plegats ens hem de comprometre a distanciar-nos de maneres de fer que no ens porten enlloc i que no tenen res a veure amb la universitat.
En les imatges dels fets d’ahir he vist que una part dels manifestants han actuat per impossibilitar el diàleg, i que en l’actuació policial hi ha hagut també accions que posen de manifest que va fallar l’adequació i la proporcionalitat, com ja ha manifestat el propi director general de la Policia.
Si però el paper del Govern català fins ara ha estat un autèntic despropòsit. Des del dia que la intel·ligència suprema va deidir suprimir el DURSI hem deixat de tenir una política universitària coherent. Bé ni coherent ni incoherent.
I avui com que hi havia la vaga i manifestació contra la Llei d’Educació de Catalunya Bolonya ha passat a un segon pla, però afegit a la manifestació estudiants universitaris han llençat pintura contra els Mossos d’Esquadra i la façana de la Generalitat alhora que demanaven la dimissió de Saura. Pel que sembla la mala actuació dels Mossos i la incompetència de Saura recull unanimitats, entre elles podem assenyalar l’editorial del diari El Periódico: Desallotjament inevitable però mal fet en el que defensa el desallotjament però posa en qüestió l’acció policial. També Vilaweb explica les “unanimitats” que recull Saura. A veure que dirà el conseller d’Interior quan comparegui al Parlament. Diu que ha demanat un informe i quan el tingui compareixerà. Clar que el fenomen del director general de la Policia, Rafael Olmos, ha afirmat aquest dimecres que l’actuació de la policia catalana davant els estudiants anti-Bolonya ha estat totalment proporcionada. A veure si tot tindrà un final inesperat i en part feliç amb la dimissió de Saura.
Entre els texts que m’han interessat i he llegit està 18-03-2009 Bolongna avui està de dol Reflexions dirigides al Rector, al Conseller i al Tripartit pel que fa a la vessant política. I al col·lega Dr. Enric Canela, a qui he seguit fins a Brussel·les, respecte el Pla de Bologna. Està escrit pel meu col·lega de la UB Francesc Marcé i Puig. Un article que no comparteixo en alguns punts i que he contestat amb un comentari però al mateix temps em fa sentir encara més interès en parlar amb el Francesc Marcé per entendre el per què del seu raonament.
També he seguit les cròniques i comentaris de Júlia Rosell que ja s’està convertint en un referent per a mi.
Com sempre Especial Bolonya recull molta informació, en aquest cas enfocada
Contra la implantació del procés.
David Rodríguez escriu Perdre els papers (II) curta reflexió sobre la inoportunitat de desallotjar el dia que s’inaugurava el Saló de l’Ensenyament. Cal dir, com he comentat abans, que el dimarts es van produir els fets que van decidir al rector de la UB a actuar.
Elliot Fernández també escriu un article: Qui ha traspassat totes les línies vermelles? Té raó Elliot amb el seu qüestionament. Han fallat massa coses. Tant ahir com abans.
No puc deixar de citar el contundent article d’Elies a Dies de Fúria: JA ERA HORA!!!! En el que exposa la seva clara posició contra el comportament dels estudiants desallotjats i defensa l’acció policial Cal dir que els comentaris al seu article són favorables a la seva posició.
Genial Josep Sort quan escriu Aquests sociates són uns cracks!. Realment sense compartir totes les tesis m’he divertit llegint-lo. Realment els dos conseller s’han cobert de glòria. I Montilla que els va nomenar.
Saül Gordillo escriu Periodisme amenaçat i critica sense embuts el que està passant amb la policia catalana.
Hi ha més coses però avui ja és tard.
Enric, el teu apunt de dimecres a primera hora del matí podia ser compartit per molts, és evident. Jo no puc valorar ni opinar sobre la situació en que es trobava el Rectorat perquè ho desconec, tot el que sé és a través de llegir comunicats, el teu blogs i premsa. Tot indica com bé has anat explicant al llarg d’aquests dies en aquest blog, que la situació havia arribat a un límit insostenible (allò de les línies vermelles que comentava el rector Ramírez). D’aquí que es justifiqués el seu desallotjament.
Culpar del que va passar després al rector, és demagògia i mala fe.
Què els estudiants van reaccionar amb contundència, si. Era previsible que passés. Què entre els manifestants hi havia de tot, estudiants i no estudiants, sí, i que alguns d’ells buscaven el cos a cos amb els Mossos, és una realitat. Amb tot no es justifica l’actuació de la Policia autonòmica. Així ho han denunciat des del Col·legi d’Advocats, al de Periodistes, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, SOS Racisme i alguna altre organització.
Calen depurar responsabilitats perquè van fallar moltes coses dimecres. Fins i tot des de la pròpia ICV s’escolten veus crítiques.
Enric,
gràcies per el seu comentari, m’afalaga.
Vostè també és un bon referent i transmet una quantitat d’informació increïble, i molt valorable.
Bon cap de setmana,
Júlia Rosell
Tota aquesta situació és una suma de coses mal fetes des de l’inici.
Crec que va ser una mala decisió desallotjar la matinada abans del Saló de l’Ensenyament. Encara que la situació era insostenible feia molt de temps, era previsible que la colla de tancats (no tots estudiants) es revoltéssin. Haurien pogut esperar un dia. Entenc que no es va fer amb mala fe, però no es fa preveure bé.
I l’actuació dels mossos va ser nefasta. Si teniem 50 tancats, a les manis ja van ser més de 1000 i després de la càrrega desproporcionada dels mossos, la majoria de la ciutadania recolza aquest colectiu, que té uns arguments ben pobres contra Bolonya… Si el govern continua fent les coses així, en sortirà perjudicat l’ensenyament superior.
Total: els ciutadans han tornat a quedar desinformats sobre els nous ensenyament que començaran el curs vinent. Les manifestacions i els mossos han desplaçat altra volta la possiblitat d’explicar als ciutadans què és l’EEES i la problemàtica universitària.
Però també penso que si s’hagués explicat abans què és l’EES no hauríem arribat a aquesta situació.
heu quedat en evidència, el primer tu, Enric.
Ara que tothom denuncia el que es va fer evident des del matí, ara dieu que cal matitzar.
Us vau alegrar, ho vau cel·lebrar.
És d’agraïr que us quedeu sols i ara rectifiqueu. És de savis
No calen tantes explicacions. Els teus escrits eren clars del que aplaudies. Qui no vulgui entendre el que has dit és el seu problema. No hi ha més cec que el qui no hi vol veure.
Hola Enric,
No pateixis. Vaig veure el teu escrit al matí i ja es veia que no tenia res a veure amb el que va passar després.
De fet, el que ha indignat no és ni Bolonia ni el rector sinó els Mossos. Els hi donen alguna droga per anar a treballar? També s’ha vist despres la mala llet del món de la política i la molta hipocresia existent al món democràtic.
Al començament de Bolonia, em semblava bé que tinguessim una titulació europea, la mobilitat i tal però com més informació tinc, mensy m’agrada, especialment, el fet que escriure un llibre no puntui i que la temàtica de les recerques, hagi de ser profitosa a l’empresa. Estan orientant l’universitat al mercat i això no és bo perquè la societat és molt més amplia i rica que un mercat. Haurien de fer itineraris cap a l’empresa i d’altres fora de l’empresa. Al saber que al darrera hi ha els interessos de la OMC, és encara més preocupant perquè la qualitat i l’excel.lència es converteixen en censura i manipulació per tal d’anul.lar el pensament lliure i creatiu que no és productiu per l’empresa.
De totes maneres, vaig flipar molt quan vaig veure a la tele en directe com els mossos atacaven a la gent. Era com als temps de Franco i els grisos. Estic segura que el rector no s’imaginava que això acabaria així. Es fastigos veure com alguns polítics ho utilitzen i ningú pensa amb tot el que hi ha darrera de Bolonia que l’únic que està aconseguint és que l’universitat, perdi la seva raó de ser.
Una abraçada
Anna
Elliot,
Hi ha dos temes absolutament separables. Un la situació interna de la UB. Calia posar fi. Dos el que va passar fora de la UB. Els països democràtics tenen una polícia que sap actuar adequadament. Això sembla que no va passar. Veurem si es treu l’entrallat, ja comentaré alguna cosa al respecte.
Voler relacionar al rector amb els fets posteriors és simplement mala fe.
Júlia,
Res dona, diu l’evangeli, al Cèsar el que és del Cèsar…
Laia,
Tota la raó.
He escrit múltiples vegades de la nefatsa gestió que s’ha fet del tema de Bolonya, especialment quan els nostres governants, tots, sabien perfectament el que estava passant. Tot plegat una irresponsabilitat.
Jo opino que s’havia d’haver desallotjat abans, però en tot cas, les línies vermelles que diu el rector de la UB, les agressions, es van produir dimarts (segons m’han dit).
De la policia, veus autoritzades, periodistes, polítics n’han parlat, que més s’ha de dir…
Iu,
Jo no crec haver quesat en evidència. M’alegra el dasallotjament de la UB. A l’hora que vaig escriure pràcticament no havia passat res més que el desallotjament.
I si ho vaig celebrar. Havia 53 invasors que calia treure d’una vegada, feia mesos.
No rectifico res, dic que el que va succeir després no va ser adequat. Normalment parlo a través de la informació que tinc, quan puc contrastada.
Dessmond,
celebro llegir-te. Crec que si, que està clar, com ho és la declaració de la FNEC, que aplaudeixo.
Anna,
Gràcies pel comentari. No pateixo gens, el que vulgui entendre que ho faci i els demagogs no canviaran.
Sobre la policia faré el comentari pertinent, o millor donaré referències.
Sobre el que dius de Bolonya. Mira, s’ha aplicat malament aquí, però no pel que diuen els anti.
No sé que vols dir amb això de què escriure un llibre no puntua, on? Tampoc la recerca ha de ser profitosa a la temàtica de les empreses. En absolut, el Pla Nacional (espanyol) de Recerca i Innovació 2008-2011 és millor que els anteriors i afavoreix la recerca no dirigida (és a dir no orientada a les empreses), tot i que seria estúpid que l’estat amb menys patents (relatives) no s’amoïnés i no fes coses per canviar la situació.
On has vist que la universitat s’orienti al mercat? En el meu àmbit no. La universitat ha de tenir, però, un sentit per a què els estudiants trobin feina, no? En el món d ela recerca o de la banca, tant és. Què vol la gran majoria, treballar.
De debò, en els anys que porto en tots aquests temes no he vist res de l’OMC, algun discurs i poc més. Influència zero entre els que fem la universitat. Ningú ens anul•la el pensament creatiu (als que el tinguin que no hi ha gaires).
I el tema de la policia, sense comentaris, en alguns moments pitjor que els grisos, que recordo perfectament.
I jo no pateixo perquè Bolonya canviï la universitat, Bolonya no té cap culpa dels problemes de la universitat, són aliens. No veig grans problemes a les universitats britàniques o alemanyes que apliquen Bolonya.
si la teva fons és el portal de la UB i l’ACUP.
Les càrregues del matí van ser també indiscriminades.
Compte amb les línees vermelles no sigui que algun dia la trespasseu també els ultracumbas, que el feixisme no fa gaires distincions.
salut
Iu,
Les meves fons són la premsa digital. Abans de les 9 no havia cap notícia de càrregues indiscriminades sinó de dasllotjament i corredises.
I això d’ultracumba? Jo soc tan ultracumba com tu ballarina del Folie Berger.
Recomano la lectura d’un interessant article de Miquel Sellarès a Tribuna (http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=88624&Itemid=27) Diu:
“Però els incidents produïts arrel del desallotjament de la Universitat de Barcelona demostren qui són els reals responsables de la situació que es va produir. Deixar podrir una situació durant quatre mesos, no afrontar el problema, i quan s’ha fracassat, demanar la intervenció policial, és treure’s les responsabilitats de sobre i traspassar-les a la policia. Quan s’analitzi què ha passat, doncs, caldrà tenir en compte l’actitud irresponsable de la direcció de la UB.”
“El Departament d’Interior ha intentat i ha començat a posar en pràctica les unitats d'”interlocució”. Aquest és el camí: negociar i negociar, i després, intervenir amb la duresa que calgui, però entenent que qui tenen al davant la majoria de les vegades no són delinqüents, sinó ciutadans lliures.
Sé que és molt difícil, que tenim una societat que està a les beceroles d’entendre les necessitats de la seguretat ciutadana, i que el poder polític ha de tenir també un poder coercitiu, que és la policia, per defensar les lleis, els drets, i les llibertats.”
Elliot.
Justament estic escrivint sobre tot això.