Enric I. Canela
Una companya de Filologia de la UB, Tessa Calders i Artís, escriu una carta al diari AVUI: Bolonya: Guns N’Roses. El text és:
Una part dels que treballem a l’edifici històric de la UB hem aguantat quatre mesos l’espectacle del col·lectiu que suposadament treballava per al diàleg i aturar el procés de Bolonya. Arran dels fets de dimecres s’han alçat tot de veus contra els Mossos. Veus demagògiques, perquè diuen que l’alumnat era pacífic. I obscenes, perquè han gosat comparar l’actuació de la nostra policia amb la dels grisos. Quina poca memòria. M’hauria agradat veure el Dr. Delgado insultant i llançant cadires als agents de les forces de seguretat franquistes que a cavall, a peu o des dels cotxes disparaven sense engaltar, detenien i torturaven. No s’hi val a ser tan frívol ni tan poc assenyat. Per sort, tenim les imatges i, a les de dimecres, es veuen uns agents traient els ocupants a pes de braços, un per un, i després protegint l’entrada de l’edifici, fins que els pacífics estudiants els insulten, els llancen mobiliari urbà i els provoquen. A les fotografies de dijous hi veig mossos estoics, plens de pintura vermella i atacats amb un bastó i un sabatot. Si d’alguna cosa ha pecat el rector és de candidesa i de pensar que un interlocutor amb pràctiques deixades i insalubres pot ser vàlid. I que confon el diàleg amb imposar les seves tesis.
Una testimoni directe, segur que venguda al capital.
http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2442
Sembla que Tesa Calders ha anat a la Facultat durant aquests quatre mesos i ha “gaudit” de la noble companyia dels ocupants. Les fotos indiquen que eren uns “gentleman”.
Home Enric t’entenc, però la forma sembla que hagi estat brutal, ho dic també els periodistes.
Jo també era a la manifestació
Sóc un estudiant de la UPF, i vaig ser a la manifestació espontània del 18 de març a les 20 hores pel centre de Barcelona en contra de la brutal actuació policial d’aquell matí contra companys estudiants (no era una manifestació contra Bolonya, com s’ha dit). Hi havia professors, personal d’administració i persones que compartien el nostre horror davant les imatges de la càrrega davant la UB, no només estudiants. La manifestació va ser pacífica, i constantment es va recriminar l’actitud de la minoria violenta que va llançar objectes a la policia. I com va ser la resposta policial? Desmesurada i absurda: una cacera en tota regla pels carrers de la Ribera, amb agressions i detencions indiscriminades. Jo vaig ser agredit per l’esquena quan m’allunyava sol i amb les mans enlaire per demostrar la meva actitud pacífica. Com pot ser que una policia que es diu democràtica tingui aquesta carta blanca? Com pot estar formada per individus capaços de fer això? Qui n’és el responsable últim i com respondrà a aquest despropòsit?
Adrià Estivill Casas
David i Joan,
La manifestació, especialment al migdia i a la tarda va ser digna d’altres èpoques. Jo ja ho he dit. El dsallotjament no.
L’ocupació un autèntic fàstic i no ho dic des d’un punt de vista polític sinó d’higiene.
Jo no hi era i no puc opinar sobre el que va passar, sinó sobre el que en vaig llegir. Fet i fet, em sembla que comparar la càrrega dels mossos amb els grisos és un disbarat. Però, potser, allò que em sembla un disbarat més gran és haver arribat fins a aquest punt. És més, allò que sí que he pogut comprovar per mi mateixa és que hi ha grups d’estudiants revoltats que estan essent directament incitats a protestar per persones estretament vinculades a sectors molt i molt polititzats; i també m’he adonat que la comunitat universitària ha pres mesures francament inadequades en molts moments. El que deia: fet i fet, els estudiants revoltats han confós Bolonya amb la seva pròpia desesperança a nivell laboral, i la comunitat universitària ha confós Bolonya amb els seus propis problemes estructurals. Calia, doncs, permetre que la situació arribés a assolir aquesta magnitud? No crec que aquest país nostre pugui permetre’s, ni savis que no treballen, ni treballadors que no pensen.
Maria,
Comparteixo bastant el que dius. Les coses no passen perquè si, la manca de gestió dels problemes en el moment adequat ha afavorit coses que no haurien d’haver passat mai.
La primera culpa, indicutible, del govern espanyol fa anys, despres tots els responsables sense excepció. Finalment un brou de desordre per a alguns interessats.
no m’agrada, no m’agrada i no m’agrada…
ara un altre cop convoquen una vaga… si, el dijous… ni teoria ni pràctiques, i jo ja estic cansada!
tinc pràctiques
tinc ganes de dedicar-me a estudiar, tinc ganes destar tranquil·la, de no haver-me de preocupar de mil raons filosòfiques, de: vaig o no?
preguntes a uns: no deixarem entrar
a altres: nosaltres no convoquem la vaga, sou vosaltres, nosaltres fem les pràctiques
i clar, tu que has de fer, quedar-te a casa, anar i perdre hores que has de dedicar a estudiar els examens de la setmana vinent…
estic farta, cansada, en fi… si lluites per una causa en la que hi cregués.. però no és així, aquí uns van provocar, que és el que volien, fer soroll, els altres que tampoc són sants tmb van passar-se.. total, que un problema passa a ser un altre… i del lema de: la empreses a la uni, uni x a rics, passem a aquesta és la seva democràcia? i d’aquí a allà…
tinc son, alguns estudien.
Estudiant,
Només puc donar-te la raó. Ha “casa nostra” han anat demanant al professorat, amb poc èxit perl que sé, que s’hi sumi.
No crec que s’hi sumi pràcticament ningú.
Són pocs que intentaran embolicar fins al màxim.