Per no avorrir-se

Enric I. Canela

El pla de Bolonya ens porta al passat, tornen els anys 70: Comunicat del comitè de Catalunya del Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista) i de les Joventuts Comunistes d’Espanya (marxistes-leninistes): L’eco-socialista Joan Saura torna a dur la policia franquista a Barcelona. I Corrent Roig: La repressió no detindrà al moviment estudiantil. Són els mateixos discursos que sentia al poc de morir Franco, sigles similars. El moviment no canvia.

Articles diferents són: Els Mossos qualifiquen el desallotjament d’estudiants com a correcte, tot i que no existós, contraposat a Els estudiants apleguen 120 informes mèdics per denunciar els antiavalots dels Mossos.

Entre els article que he llegit hi ha De quin pla Bolonya parlem? de Francisco Fernández Buey, catedràtic de Filosofia Política de la UPF. És un article anti pla de Bolonya però comparteixo el final: Dir als estudiants que, com a conseqüència del Procés de Bolonya, les universitats van a dissenyar diferents vies per compaginar estudi i treball és, en les actuals circumstàncies, com dir missa. El percentatge d’estudiants universitaris que ha de compaginar ja estudi i treball no ha fet més que créixer en els darrers anys. I amb completa independència del Procés de Bolonya. L’articulació del Procés no fa més que aguditzar un problema ja existent. I la majoria dels estudiants de les universitats en què el procés està en marxa no veuen flexibilitat per enlloc. Ho viuen com un aclaparament. I bona part del professorat, també. Aquest és el problema essencial, al meu parer, i que cal resoldre amb urgència. Potser, tal com comentava jo ahir a Beques – salari, la solució la tinguem aviat.

Un altre article anti Bolonya és “Bolonya” i el dret a la protesta: alguns apunts sobre la forma i el fons de Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional de la UB.