Enric I. Canela
Público publica una entrevista amb Juan Tomás Hernani, director general de la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnolgia, FECYT, que té com a objectiu crear ponts entre la universitat i l’empresa i gestionar la informació científica.
De fet al meu parer la seva activitat no és massa reeixida o, si més no, no la notem gaire.
Una de les coses que hi diu és que els nous científics han de comptar amb una formació i una experiència professional molt més multidisciplinar i més permeable a entorns internacionals, amb menys tendència a la estanqueïtat típica de la ciència del passat. Cal renunciar a l’estereotip en què algú que fa una tesi en cinc anys lluitant per treure-la -, i per a qui el tema de la seva tesi acaba sent el tema que figura a la seva làpida.
També que la situació de la ciència espanyola és molt millor que fa deu o quinze anys, de manera que no hem d’autoflagel lar-nos en excés. Però sí que cal identificar quins són els reptes urgents. La recerca aplicada ha d’expressar-se en l’àmbit dels productes i serveis futurs. Es troba a faltar la iniciativa privada. I, més que diners, el que falta és visió de futur del mercat, directrius que us producte de la recerca.
Hernani, per formació, és un home pràctic. Diu que le’mpresa ha de cercar la ciència i no a l’inrevès.
Avui m’ha arribat el posicionament de la FEDIT sobre la nova llei de la Ciència. Els que s’ho han llegit m’han dit que sembla que tampoc els agrada massa…
Alunmne,
Els de FEDIT tenen bastanta raó.