Skip to content

Enric I. Canela

  • Inici
  • Les meves dades personals
  • Documents d’interès
  • Home
  • 2009
  • març
  • 31
  • El problema dels màsters

El problema dels màsters

Posted on 31 març 2009 By Enric I. Canela 2 comentaris a El problema dels màsters
Articles Enric I. Canela, Universitat
Tweet

Enric I. Canela

Fa uns dies El Mundo escrivia Els màster universitaris, condemnats a conviure amb els ‘prestigiosos’ títols propis.

Analitzava i contrastava opinions sobre els màsters oficials, els de Bolonya. La clau, la resposta intel·ligent és que ara són oficials i a un preu de matrícula assequible el que abans era no oficial i privat.

Amb tot la consideració és que el valor d’un màster el dóna el mercat. Si un màster t’obre portes, del tipus que sigui, acadèmiques o laborals, és un bon màster, altrament no. Sempre pot haver aquella rara avis que doni una magnífica formació que no obri cap porta, però… Ara per ara la feina està per fer, la majoria dels màsters oficials actuals són purament acadèmics, són requisits per al doctorat, alguns estudiants, equivocats al meu parer, els fan en acabar la seva llicenciatura, consumeixen un any i no els aporta cap avantatge competitiu., Més aviat perquè s’especialitzen en una cosa en la que no treballaran.

Altra cosa són els antics màsters, els no oficials, de qualitat que si obren portes. Passaran anys fins que els màsters no siguin aquí el que han de ser.

Print 🖨 PDF 📄 eBook 📱

Navegació d'entrades

❮ Previous Post: Sembla que això de més places de Medicina…
Next Post: Els blocs universitaris ❯

2 thoughts on “El problema dels màsters”

  1. pere alemany ha dit:
    1 abril 2009 a les 8:06

    Enric, estic d’acord amb tu. La majoria dels masters oficials actuals no tenen massa sentit si no son per continuar fent un doctorat. Aquest problema però no te res a veure amb Bolonya, és degut a que el responsables d’aquests másters no han sabut o no han volgut entendre la filosofia de la reforma i han reconvertit els antics cursos de doctorat rebatejant-los com a master. Si els antics cursos de doctorat eren (la majoria) una solemne perdua de temps, el mateix està passant amb els màsters actuals. Espero que un cop implantats els graus, els alumnes que no vulguin fer el doctorat siguin, com bé dius, prou intel·ligents per veure que els màsters que s’ofereixen no porten enlloc i aixó obligui a les universitats a replantejar tot el tema dels màsters. No pot ser que en una facultat (com la de Química que conec, pero suposo que en altres llocs ha passat el mateix) cada departament faci el seu màster propi amb la idea de que els quatre o cinc matriculats acabin fent la tesi. Encara que em sembla bé que hi hagi un màster més “acadèmic” per els que volen continuar amb el doctorat, hauriem de ser capaços de montar dos o tres màsters atractius per a gent que no es vulgui quedar a la facultat però que vulgui ampliar la seva formació. Si aquests màsters són interessants la gent ja es matricularà, i tal i com s’ha demostrat amb els antics màsters, fins i tot les universitats poden posar els preus que vulguin que si la gent considera que fer el màster és útil, arriben a la conclusió que els surt a compte pagar i fer el màster.

  2. enriccanela ha dit:
    1 abril 2009 a les 8:45

    Pere,
    El plantejament de canviar els programes de doctorats, fer màsters, POPs i tot això ha estat un despropòsit impropi de la intel·ligència. Com bé dius, l’assignatura pendent és fer uns màsters enfocats als professionals, prou atractius. Sembla que això només ho sàpiguen fer les privades.
    Què fa un químic ara? Acaba anant al IQS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Follow @enriccanela
març 2009
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
« febr.   abr. »

Categories

Arxius

Copyright © 2023 Enric I. Canela.

Theme: Oceanly by ScriptsTown