Enric I. Canela
Dijous la ministra Cristina Garmendia va presentar l’estudi “Impacte de la R+D+i en el sector productiu espanyol“, promogut pel Ministeri de Ciència i Innovació el CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial), en el que, per primera vegada a l’Estat, es quantifiquen els avantatges que té per a les empreses invertir en R+D+i i la repercussió que aquestes inversions tenen en la generació d’innovacions, creació d’ocupació, vendes, productivitat i exportacions, entre altres variables.
Segons l’informe, les empreses espanyoles que innoven exporten un 18% més que les seves competidores i generen un 2% més d’ocupació.
Està bé, però el més interessant és que la ministra va dir que l’aposta decidida del govern espanyol per l’educació superior, la recerca i la innovació té un enfocament específic cap nínxols en els quals l’Estat té una posició guanyadora de partida, sent la recerca i innovació biomèdica, la recerca de solucions científiques i tecnològiques que contribueixen a diversificar i racionalitzar l’abastament energètic i a fer-lo més sostenible ambientalment.
Diré el mateix que vaig dir al PNRI: està molt bé potenciar allò en què som guanyadors, però si això menysté tot allò on ho som, hi serem encara més perdedors. S’ha d’anar amb cura amb les desproporcions desmesurades.
*menysté tot allò on NO ho som*
Alumne,
En part. Ella parla de lligar-ho a la indústria. La recerca bàsica es manté sense problemes. Parla de prioritats. Tots els països ho fan.