Univesitats: el president espanyol ens porta a la ruïna

Enric I. Canela

El que llegia ahir sobre la reforma del govern espanyol no m’agradava gaire , les meves temences s’han confirmat. Podeu llegir al BOE extraordinari d’ahir que s’ha suprimit la Secretaria d’Estat d’Universitats.

Què vol dir això?, doncs que la universitat queda integrada dins del nou Ministeri d’Educació, que no té més Secretaria d’Estat que la d’Educació i Formació Professional, per cert un àmbit sense més competències que les beques que esperem traspassin aviat. Des d’un punt de vista pràctic la universitat queda degradada a la docència i la recerca, sembla, quedarà tota en Ciència i Innovació. Caldrà veure com ho deixen però molt em temo que si continua el Ministeri de Ciència i Innovació, mantindrà totes les competències de recerca.

Encara recordo les crítiques ferotges que va rebre el fet que Aznar separés la recerca de l’àmbit universitari, cosa que va endreçar-se en el primer govern Zapatero. Les coses semblaven anar bé amb el Ministeri de Ciència i Innovació, però una desastrosa política comunicativa sobre el Pla de Bolonya ha fet que això vagi de la pitjor manera possible.

Podria ser que això es considerés un èxit per part dels anti-Bolonya, de fet alguna cosa llegeixo, però que no s’equivoquin, encara que Rodríguez Zapatero el doni raó, res no canviarà més enllà d’un diàleg amable, les idees persistiran.

Ángel Gabilondo ha dit aquest matí que vol un gran pacte entre tots els nivells educatius, les forces polítiques i socials i les comunitats autònomes i que aposta per la europeïtzació d’aquesta institució a través del diàleg i la tranquil·litat en l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. També ha assegurat que creu en escoltar i ha estès la mà als agents universitaris i s’ha compromès a exercir les seves responsabilitats amb fermesa i diàleg. Per a ell, el procés de Bolonya no té marxa enrere, encara que ha matisat que cal estudiar els mecanismes per arribar a la seva culminació.

A la pràctica, a pocs mesos d’una aplicació massiva dels nous graus, només pot voler dir escoltar i, espero, llençar amb urgència el pla de beques, que ja tenia preparada l’extinta Secretaria d’Estat d’Universitats i que només depenia del diners que poses a la seva disposició Economia.

I com diuen, la patata calenta la té ara Ángel Gabilondo amb el finançament universitari, amb una comissió en marxa i sense diners. Ell ha anat dient, encertadament, que la transformació no es pot fer a cost zero, però mentre apareixen comentaris i articles com el del diari El País d’avui que diuen La Universitat té professors de sobra, però mal repartits. Potser si, però no té personal que atengui la docència suficient. La comparança que es fa, treta dels documents de l’OCDE, encara que certa és incorrecta. L’OCDE compta professorat no personal d’atenció. M’explico, qui atén als estudiants durant les pràctiques, el professorat. I a altres llocs? El personal que les atén computa com a professorat.

Al meu parer existeix una campanya d’intoxicació que res contribueix a posar les coses al seu lloc. Com he dit sovint, calia una reforma a fons de les estructures universitàries, ningú ho ha fet i ara ens trobem amb una campanya, que ha tingut èxit, de demolició de l’única aposta coherent que havia fet el president espanyol. Ja havia escrit sobre el tema tres cops i podeu seguir el fil a partir de Desestabilitzar la Secretaria d’Estat d’Universitats. Ho veia venir però no tan ràpid.

Per una vegada, ni que sigui per equivocació, algú ha intentat fomentar la ciència i la innovació i fer que la universitat contribuís al desenvolupament i a la convergència en talent i en innovació amb els països europeus més desenvolupats. Ara l’aposta, en trancar universitats i recerca és per la convergència amb Iberoamèrica. No és el nostre terreny, potser si el de la banca espanyola.

El president espanyol aposta clarament pel despropòsit. Quan la construcció no arrossega l’economia cap amunt, ell no sap fer altra cosa que carregar-se allò que pot servir per al futur. L’home de les idees “brillants” com repartir 4.000 milions d’euros per intentar guanyar unes eleccions quan qualsevol persona mínimament informada sabia que la crisis ens queia a sobre, ara juga amb el futur dels ciutadans amb l’únic objectiu de donar un cop d’efecte i no perdre la poca popularitat que li queda.

Per sort, l’home al capdavant del Ministeri d’Educació és Ángel Gabilondo, que considero que té una ment envejable i que com a exrector de la Universitat Autònoma de Madrid, excel·lent en recerca, sap de la importància de l’aposta per la recerca i d’estar ben situat en els rànquings internacionals. I sap que amb una universitat “docent” no és passa del lloc 823è.

Què Gabilondo ens ajudi!