Em fa fàstic

Enric I. Canela

Com que no puc estar més d’acord amb el que diu, reprodueixo integrament El Jaulario del diari El Mundo:

Aquest Jaulario ha de jugar el partit de tornada del que va veure la llum el passat 4 de març sobre la figura i la tasca del llavors secretari d’Estat. Màrius Rubiralta s’ha partit la cara en l’últim any per defensar, gairebé en solitari, la necessitat de trepitjar terra ferma en l’Espai Europeu.

En els últims temps, donava la sensació que el que va ser rector de la UB era mal volgut i mal mirat entre les forces vives del Departament de Cristina Garmendia. A l’entorn més proper de la ministra no li agradava la facilitat amb què reconeixia errors presents i passats, propis i aliens. L’acusaven de «acadèmic» enfront dels «polítics» i renegar de les seves afirmacions i els seus titulars. El 4 de març aquestes línies apostaven el coll a què Rubiralta ha estat, en 12 mesos, el millor secretari d’Estat d’Universitats dels darrers anys, i potser per això l’han convertit en el gran sacrificat de la reestructuració ministerial. Perquè, no ens enganyem, Zapatero li ha fet a Garmendia un favor impagable en robar-li la cartera d’universitats. Mai va mostrar molt entusiasme amb el feliç assumpte de Bolonya.

El balanç del periple ministerial és devastador per a Màrius Rubiralta malgrat els seus enormes mèrits. Per respondre la crida del Govern, va deixar un dels rectors més importants d’Espanya i va renunciar a presidir la CRUE a l’octubre, com apuntaven els designis previstos per Juan Vázquez i el propi Gabilondo, de qui no ha transcendit un sol gest públic d’aval la seva continuïtat malgrat ser plenament conscient que el secretari d’Estat compta amb el suport de la comunitat universitària. El Consell de Ministres aprovarà el divendres la nova estructura del Ministeri, i pot ser que es va inventar una Secretaria General d’Universitat, però ja sense Màrius.

Ja comentava ahir a La tragèdia de la universitat espanyola el que penso de tot plegat. Si més no és un consol que algú, en un diari que està molt lluny de ser el meu, escrigui el que és just. Quan veig els fets i analitzo les raons sento fàstic de tots els que són còmplices d’aquesta política miserable.