Enric I. Canela
Ahir, com fa cada any, la Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD) que presideix Ana Patricia Botín va presentar el seu informe, Informe CYD 2008.
El “Baròmetre CYD”, la valoració de la contribució universitària al desenvolupament econòmic ha baixat de 4,04 a 3,37 punts (sobre un màxim de 5) en comparació amb 2007, si bé la consideració de la transferència tecnològica a les empreses passa de 3,96 a 4,30. Ha fet bé el president espanyol en separar en l’organigrama de govern la universitat i la recerca. Aquests efectes són lents però poc a poc aconseguirà reduir més la contribució universitària al desenvolupament econòmic. És un fenomen.
L’informe parla dels bons resultats en molts àmbits de la universitat espanyola, però detecta un seguit de punts negatius i diu:
- Aquests resultats positius han de matisar quan es tracta d’analitzar la transferència de tecnologia impulsada per les universitats.
- Malgrat els esforços pressupostaris realitzats des del sector públic en el sistema universitari, del major despesa privada i del comportament relativament positiu de l’activitat investigadora i de transferència desenvolupada en la universitat, la funció docent de la universitat presenta alguns indicadors que revelen la necessitat de prestar una major atenció al seu comportament.
- A la universitat, dos dels principals problemes són l’elevat nombre d’anys que els universitaris requereixen per finalitzar els seus estudis (molt superior al que marquen els dissenys curriculars) i les elevades taxes d’abandonament. La importància per tant, de les taxes d’abandonament i la durada dels estudis, unida a l’elevat cost que la formació de cada alumne universitari significa per als pressupostos públics, obliga a fer els esforços necessaris per a la seva reducció. Les universitats no han respost de manera homogènia als reptes plantejats en les qüestions assenyalades. El marge d’autonomia, encara que reduït, ha permès iniciar un procés de diferenciació que sigui com a conseqüència de les pròpies actuacions de les universitats o de les diferents polítiques autonòmiques ha tingut el seu reflex en la diferent posició ocupada per les universitats en un conjunt d’indicadors, vint, referits a la majoria d’ells al curs2006-2007 , que aproximen la capacitat d’atracció de nous estudiants, la qualitat docent, la qualitat en el doctorat i la qualitat investigadora.
- Aquest embrionari procés de diferenciació entre les universitats espanyoles i, en general, tota aquesta perspectiva tan dispar sobre la universitat espanyola que està a la base de les diferents percepcions que es confronten al seu voltant, entenem que no és aliena a una realitat que és relativament positiva pel que fa a la recerca ia la transferència de tecnologia i que està lluny de ser-ho pel que fa a la funció docent de la universitat. Fer front a aquesta situació requereix, des del nostre punt de vista, augmentar el grau d’autonomia de les universitats en la línia del que ha vingut defensant la Fundació CYD en aquests darrers anys.
- Avançar en aquesta direcció suposa abordar la qüestió de la governança a la universitat.
Conclusions: