Enric I. Canela
L’altre dia Ramon Tremosa va dir (i 2), segons he llegit:
Que Catalunya és especialment hostil a les necessitats de competitivitat que el segle XXI exigeix a la universitat.
Que els anti-Bolonya s’oposen a què el vincle entre universitat i empresa, que aquí està subdesenvolupat, s’iguali al d’altres països europeus.
Que els anti-Bolonya de ser una petita minoria molt activa i radicalitzada, molt potenciada pels mitjans públics de comunicació que intenta frenar el progrés de les universitats catalanes.
Que els anti-Bolonya s’oposen que el vincle entre universitat i empresa, que aquí està subdesenvolupat, s’iguali al d’altres països europeus, i ha advertit que el capital privat, quan entra, exigeix eficiència i competència, cosa que “pot molestar l’statu quo actual en el sector universitari.
Va defensar l’entrada de capital privat a la universitat pública. I va dir: “La meva universitat té un deute de cent milions d’euros generats en 15 anys. Sense l’entrada de capital privat, no ens sortirem d’aquesta”.
No escric per defensar ni atacar al candidat de CiU a eurodiputat. Tanmateix, atès que un dels candidats s’ha referit al tema de Bolonya, em sento motivat a dir alguna cosa.
La primera és que malgrat els referèndums i demàs històries, els anti-Bolonya, autèntics, són una minoria. Al gran majoria els importa ben poc, a molts dels mobilitzats els està sempre bé debatre les coses. Els problemes existeixen, no cal ni dir-ho, però hi ha alguna cosa més, els mitjans ho han magnificat, com diu Tremosa, i no han informat, però a més hi ha hagut aquests anys un munt d’inútils responsables de la informació sobre el Pla de Bolonya.
És absolutament cert que les relacions universitat – empresa estan subdesenvolupades, fa anys que es diu, molt abans que sortissin els que parlen de mercantilització, privatització i altres bestieses similars.
O sigui tota la raó en aquests punts.
En absolut li dono la raó respecte a què l’eficiència i la competència pot molestar l’statu quo del sector universitari, potser a alguns si, però no en general.
Tampoc li dono la raó respecte a què el deute de cent milions s’hagi de resoldre amb capital privat. Amb molta sort, les relacions universitats empresa podrien deixar un 10% de benefici net, per eixugar cent milions, caldrien mil milions d’euros.
Enric,
estic completament d’acord amb el que dius. Però m’agradaria veure el context en el qual en Ramon Tremosa va dir això del “capital privat”.
Miquel,
Esclar. Jo crec que a més estan tretes de context, però en els punts en els que no hi estic d’acord, crec no m’importa massa el context. És impossible eliminar el deute de la Ub amb recursos privats. Això si benvinguts siguin.
És que, francament, em costa creure que es pugui dir una cosa com aquesta. Per això pensava que potser s’havia tret un comentari fora de context. A part, parlar de “capital” és molt incorrecte, ja que les universitats no són empreses.
Miquel,
És incorrecte. Pel que he llegit, va parlar de capital, hi ha diferents cites, el context no el conec.