Enric I. Canela
Llegeixo que la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha apostat per definir una nova Estratègia de Lisboa durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea perquè inclogui un nou fons comunitari de recerca i innovació.
Durant la seva compareixença davant la Comissió Mixta per la Unió Europea, Garmendia ha explicat que l’estratègia s’ha anat desenvolupant en un món que ja no és el mateix que la va inspirar, ja que Europa està lluny d’assolir els compromisos del 3% en inversió en R+D+i i del 70% en la taxa d’ocupació.
Garmendia ha proposat un nou fons europeu de recerca i innovació que permeti emprendre accions més ambicioses que les de l’actual programa marc i un model de governança per a un desenvolupament coherent de les polítiques europees, nacionals i regionals.
Garmendia ha mostrat la disposició d’Espanya per liderar un debat sobre el finançament comunitària de la recerca i ha apostat per una major participació de les PIMES en R+D+i. Segons el parer de la ministra, els objectius de Lisboa no són assolibles només a través de les polítiques de recerca, per la qual cosa ha advocat per l’harmonització europea de les polítiques nacionals de seguretat social, pensions, ocupació o immigració.
El moviment dels investigadors, la contractació oberta a les universitats o l’atracció d’investigadors excel·lents de tot el món són qüestions clau, ha dit Garmendia.
També ha convidat a reflexionar conjuntament sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior i l’Espai Europeu de Recerca.
La meva opinió és que no estan malament les idees, però podran els que no han estat a l’alçada tants anys liderar tot això? Com no s’hi posin alemanys i britànics, entre altres, res a fer.