Enric I. Canela
Cayo Lara Moya, Coordinador General d’Izquierda Unida escriu un article a Público: ¿Qué hacer frente a Bolonia?
Vol reflexionar sobre el Procés de Bolonya. Sap greu que un responsable d’un partit que vol parlar d’un tema important per a la gent de “ram” no sàpiga o, si més no, s’informi del nom del ministeri responsable. El denomina Educació i Universitats.
Entre altres coses diu: Cal abandonar l’objectiu de “incrementar la competitivitat del Sistema Europeu d’Educació Superior”, declarat a Bolonya, el 1999, donant peu a un procés de mercantilització i privatització de la universitat, no a la seva reforma democràtica. Els serveis educatius no s’han de tractar com una mercaderia i la millora de la seva qualitat no passa per la competitivitat entre les universitats d’Espanya, d’Europa o de la resta de món, sinó per la cooperació entre elles. Ha estat un mèrit del moviment estudiantil forçar a diversos actors a pronunciar en contra de la mercantilització de la universitat pública, alertant de mil maneres de la subordinació al mercat que està implícita en l’objectiu de la competitivitat.
Aquest home, com la majoria que parlen en aquesta línia agafen el rave pels fulls, no s’assabenten de res. La Declaració de Bolonya diu en la seva, diem, exposició de motius: Hem d’apuntar, en particular, cap a l’objectiu d’incrementar la competitivitat del sistema europeu d’educació superior. Ja que la validesa i l’eficàcia d’una civilització es poden mesurar a través de l’atractiu que la seva cultura té per a altres països, hem d’assegurar-nos que el sistema d’educació superior europeu adquireixi un grau d’atracció mundial igual al de les nostres extraordinàries tradicions culturals i científiques.
Entendre competitivitat en termes de mercat i no d’atracció… Tota la vida les millors universitats han volgut ser atractives als millors estudiants i científics. I és important per a qualsevol universitat ser atractiva (competitiva), només els incapaços, els mediocres intel·lectualment, estan contra això.
No comento més. Li han escrit un article a veure si guanya alguns vots.
És un problema d’interpretació i de llenguatge. Amb competitivitat s’està parlant de l’objectiu d’augmentar la ocupabilitat i el capital privat. Que surt en la declaració de Bolonya i posterior. En Lisboa i en la Carta Magna. En la LOMLOU i on vosté vulgui. I si, té raó Cayo Lara quan diu que és mercantilització de la universitat i que cal cooperar i no competir. Altre cosa és que hi hagi llibertat per elegir universitats o que algunes estiguin especialitzades en certs àmbits de recerca. Això és completament normal i acceptable. Com sempre, estic d’acord amb la línea d’IU en temes d’educació i universitat. Parlen el meu mateix llenguatge i entenen quins són els objectius d’un servei públic. El problema és que fa molt temps que IU va votar LOE i LOMLOU i tot just ara les seves joventuts -tb per vots- tracten el tema amb la crítica d’una esquerra de debò. Espero que es posi les piles i no torni a equivocar-se. Segurament és per poc coneixement del tema.
Joan,
esperava el teu comentari. No hi estic d’acord. No puc estar més d’acord en cooperar, sempre hem cooperat, més amb les de fora que amb les veïnes, però cooperat.
Jo també estic d’acord amb el servei públic però si ua universitat no és competitiva no anem enlloc.
Jo segueixo dient que a la universitat no parlem d’augmentar el capital privat per finançar la universitat. Fa molts anys que molts grups tenen i vo,en contractes amb empreses, abans que se signés la declaració. Res a veure.
De totes maneres la defensa civilitzada de la universitat com a servei públic entra dins els meus principis.