Enric I. Canela
Torno a trobar a Joan Gil Oliveras. Una alegria. Publica avui un vídeo que titula A França sempre lluiten de debò.
Té a veure amb les protestes dels estudiants francesos contra la nova llei, no contra el procés Bolonya que fa temps funciona sense problemes. Es queixen d’una cosa que fa 26 anys que funciona aquí. Les universitats poden captar recursos. Més autonomia a les universitats. Els francesos, al contrari que els anglosaxons, tenen una cultura de centralisme i burocràcia notable. Qualsevol cosa que el trenqui la burocràcia i afavoreixi l’autonomia els espanta.
Benvolgut Enric, sempre segueixo el teu bloc amb molt interès, i gairebé sempre estic d’acord amb les anàlisis que fas de les dades i situacions relatives a la vida universitària. Ara bé, dir que les protestes universitàries a França obeeixen a la por a l’autonomia universitària no és encertat. De fet, la nova llei -que és rebutjada per la immensa majoria dels universitaris, des dels rectors fins als estudiants- representa un major control sobre les universitats, sota l’eufemisme de l'”autonomia” (és com quan el PP defensa la “llibertat” de l’ensenyament, per entendre’ns). Entre les pitjors coses de la llei està la nova carrera acadèmica, que redueix molt els recursos destinats a la formació dels doctorands i professorat novell, el menyspreu cap a tot allò que no sigui immediatament rendible (la qual cosa inclou pràcticament totes les humanitats), entre moltes altres. Hi ha un consens pràcticament unànim entre els universitaris de tots els colors polítics en què la llei no és bona per la universitat francesa. La prova és que fins i tot el personal de les institucions més conservadores com la Sorbona i el CNRS (el Centre National de la Recherche Scientifique) ha donat un suport massiu a les vagues, cosa inèdita des de feia dècades. T’escric des de París i he parlat amb molts companys d’aquí, pots creure’m.
Una abraçada,
Marta
Hola Marta,
Doncs m’ho miraré amb detall perquè la informació que m’havien donat està en la línia que comento. Evidentment no he llegit el text de la llei i menys els decrets.
Sabia de la llei del 2007 que donava més capacitat financera a les universitats, cosa que ben portada em sembla bé, més capacitat de governar al president de la universitat, el que considero imprescindible per al bon funcionament de la universitat. Bricall la trobava molt bé i tinc molt de respecte a les seves opinions.
També estic d’acord amb què el president pugui acomiadar al personal que no compleix, ja saps que passa si no hi ha cap manera de fer-ho, evidentment amb garanties.
També m’agrada el pla de dotar als millors campus de molts diners. Em comentava Rubiralta que ja ho hagués volgut ell. Es critica que això afavoreix o obliga a la col•laboració amb l’empresa, però si no hi ha col•laboració això no funciona. No vol dir ni privatitzar ni mercantilitzar res.
No em sembla gens malament que el professorat que no fa recerca faci més docència.
M’ha semblat també veure, que molta gent del que dèiem “Lletres” està en contra i poca de “Ciències”. Com ha passat aquí amb Bolonya.
Sé que també toca el CNRS però no sé com. De fet el CNRS té molts recursos i pocs resultats.
La conclusió que vaig treure de llegir algunes coses és que és la típica lluita per dotar millor als que fan millor les coses. A la universitat de cultura anglosaxona (Europea), amb mecanismes diferents, es fa amb èxit.
De totes formes no n’estic gaire informat. Tot el que sé és molt parcial. Intentaré saber més del tema.
I gràcies pel teu comentari que excita la meva curiositat.
Una abraçada