Enric I. Canela
Fa uns dies vaig llegir l’article de Miquel Duran Governança universitària. Vaig saber d’una revista BUC (Universitat, Cultura, Llibres), que desconeixia, que publica en el seu número 3 la transcripció d’una taula rodona sobre la governança universitària. Es va celebrar el 10 de febrer i hi van participar la rectora de la UIB, Monserrat Casas i l’actual secretari general d’Universitats, Màrius Rubiralta, que aleshores era secretari d’Estat d’Universitats. Francesc Solé Parellada, catedràtic de la UPC, va fer de conductor – moderador.
He llegit l’entrevista. Una conclusió de la revista: sense la reforma de la governança i sense un replantejament del finançament no es podrà complir amb les finalitats de la universitat del segle XXI.
Val la pena, us adonareu que es donen voltes sobre el mateix però ningú amb capacitat de decidir no diu amb claredat que el que cal es fer el que fan altres països competitius, fer que el govern pugui governar i que no estigui sempre pendent de moviments interns que fan ingovernable la universitat o, si més no, la fan lenta com un elefant coix.
I per si algú no ho ha entès, els països competitius, governats amb governs de tendència més dretana o més esquerrana, tots ho fan. Ho dic per tal que ningú no digui que fer les coses governables és un tic neoliberal. L’assemblearisme és el camí a la ruïna. I el no assemblearisme no és negar la participació.
A Europa, tret d’alguns neoliberals extrems, quasi tots els partits defensen les conquestes socials, entre elles l’educació per a tothom i de qualitat. Les diferències politico-socials, cada cop son més petites entre els partits. I això es bó.
Tens raó Enric, un govern ha de poder governar.
Potser avui i aquí el problema de governabilitat no sigui esquerra-dreta, sino Catalunya-España.
Maria Teresa,
A Catalunya està ben clar, Catalunya – Espanya. estic completament convençu que sense el problema espanyol les coses serien diferents. Els carpetovetònics sempre acaben guanyant i evitar que les coses avancin.
Alguns, en la mesura de les nostres possibilitats, treballem precisament per fer-les governables. Si més no, per adequar-ne les estructures a les necessitats actuals.
Una altra cosa és si les pròpies universitats seran capaces de canviar.
Albert,
Si, però hi ha entrebancs legals seriosos. Les lleis i el finançament han d’afavorir el canvi. Eesperar que canviïn per se, somiar truites. Som massa conservadors tots plegats.