Enric I. Canela
Avui La Vanguardia publica un article – reportatge sobre l’aplicació de Bolonya a la Universitat de Maastricht: Bolonya set anys després.
Interessant. Una de les coses que es posa de manifest que, malgrat el neoliberalisme, els atacs de l’Organització Mundial del Comerç i de Mickey Mouse, les coses han anat molt bé.
Hi ha comentaris d’estudiants, neerlandesos, ben favorables. No entenen el que els diuen que ha passat aquí. Jo tampoc.
I parlant de Bolonya, si us voleu fer una fart de riure, llegiu a Especial Bolonya Recopilació de victòries del moviment estudiantil (parcials però reals). Júlia Rosell li dedica dos articles: Comentari personal a “victòries del moviment estudiantil” i Un altre punt de vista en que no havia caigut. Divertits comentaris. Ara la crucificaran.
I per acabar el genial recull informatiu de Xavier Villalba: Ressò informatiu de la concentració del 21 de maig “En defensa de la universitat pública”.
Això de Bolonya ja no dóna més de si. Final de curs, tots a examinar-se i a reveure. I com que ja tenen tantes victòries…
Espero que no em crucifiquin pas, però si em fan alguna cosa que sigui ràpida i indolora sietplau.
Júlia,
S’extingiran com els dinosaures. Res, vacances i s’ha acabat.
provocador…
Laia,
Reconec que aquesta vegada si.
Un grup de gent tot un any aguantant aquest rotllo bé mereix una expansió.
Jo com a mínim no impedia fer a la gent res.
A mi em semblen molt més provocadors els insults a segons quines pàgines de membres del moviment “antiantiantibolonya” (és a dir, Bolonya no de cap manera).
Júlia,
Si. Una provocació contínua i que sovint va més enllà de la ironia.