Enric I. Canela
Ramon Tremosa, candidat de CiU al Parlament Europeu, va fer dijous unes referències a la universitat (2, 3 i 4).
Va dir que per poder “mantenir la viabilitat del sistema sense perjudicar el nivell actual, cal l’entrada de capital privat perquè amb el finançament autonòmic que tenim no és suficient”.
Va posar com a exemple de la inviabilitat del sistema actua, el fet que la Universitat de Barcelona “ha generat un dèficit de 100 milions d’euros”. Bé, en això darrer s’equivoca perquè el dèficit consolidat a 31 de desembre de 2008 era, per sort, només de 82 milions d’euros.
Em sembla que no coincideixo gens amb les declaracions de Tremosa en aquest punt.
Jo estic a favor de les relacions universitat – empresa sempre que no descapitalitzin la universitat. Estic a favor del mecenatge sense condicions, òbviament, fins i tot dels postgraus, no màsters oficials, finançats per l’empresa.
El que no accepto de cap de les maneres és que per mantenir el servei públic de la universitat s’hagi de recórrer al capital privat que, es digui el que es digui, sempre comporta unes contrapartides. En el model europeu les coses no van així.
A més, el dèficit de la UB té a veure amb el mal finançament cert, però també a altres aspectes que em reservo. A canvi de què havia de posar-se capital privat?