Enric I. Canela
Francisco J. Laporta, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid escrivia Bolonia somos nosotros. Un article depressiu sobre com veu la reforma de Bolonya. No li intentaré trauré la raó que és la seva experiència. Escriu, parlant de com s’aborda la reforma:
Resulta que ens ofereixen l’oportunitat de dissenyar uns plans nous que tractin d’estar a l’alçada dels temps, que puguin emular els millors d’Europa i permetin així certa equivalència entre els estudis, i el que fem és lliurar-nos a la caça dels famosos crèdits a veure qui aconsegueix més hores per a la seva “assignatura”, presidits per la misèria mental de suposar que amb més crèdits tindrem més importància, més poder, més diners o més no sé què. Cap alçada de mires, cap discussió sobre el que volem que sigui avui un historiador, un jurista, un economista o un sociòleg, cap propòsit d’ascendir a una consideració seriosa del que avui pretenem amb la Universitat, amb o sense Bolonya.
La veritat és que he viscut discussions per veure si s’havia de donar prioritat a una o altra assignatura, algun departament volia escombrar per a casa seva, però res a veure amb el que explica aquest home. Potser estic en un oasi.
Enric,
Estic amb tu. Això que explica és una caricatura sense cap fonament. Almenys, a la nostra facultat no ha estat així. Sense negar que hi puguin haver casos excepcionals, per norma els qui hem participat en els nous plans d’estudis no hem caigut en aquestes misèries.
Enmig de tanta depressió universitària, a veure si apareix un Laporta dient que no estem tan malament!
Xavier,
estic segur que hi ha diferents realitats. Jo no conec aquesta que cita aquest home.
Hi ha una tendència a generalitzar i a sobre a explicar arreu la pròpia incapacitat de fer les coses bé perquè imagino que la culpa serà d’ells.