Enric I. Canela
Les universitats de Madrid estan molt empipades per l’estúpid rànquing Es veu que el rànquing La calidad de las universidades en España elaborat por el Instituto de Análisis Industrial y Financiero (IAIF) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i sobre el que ja vaig parlar a Un rànquing que no agrada i Una porqueria de rànquing.
Va ser dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada Mikel Buesa. Va costar uns 15.000 euros. El seu treball mesura la docència i la recerca de les universitats i analitza 32 variables agrupades en 10 factors. Buesa va defensar ahir que és “l’anàlisi més complet de la qualitat de les universitats” i va considerar “impresentable” que els rectors “pretenguin establir una censura prèvia sobre el resultat d’una investigació”. Les acusa de “no tenir el nivell científic mínim” per analitzar el seu informe i de “intentar amagar el malbaratament de recursos” en els seus centres.
Jo considero impresentable que es publiqui un rànquing tan imbècil i a sobre es pagui. Per a què tingueu una idea: és com si per mesurar la qualitat dels cinemes es mirés el color de l’entapissat de les butaques.