Enric I. Canela
Ahir ABC publicava un article que titulava La caiguda en desgràcia de Cristina Garmendia.
Explicava algunes coses sobre la manca de confiança que té ara el president espanyol en la ministra de Ciència i Innovació. La capacitat que té aquest home en canviar d’opinió i desfer el que ha fet és increïble. L’aposta per Garmendia era bona. Consolidar els projectes porta temps. Insistiré fins cansar-me que la unió d’universitats i recerca era bona, que innovació ha d’anar lligada a la universitat, sense confondre les funcions d ela universitat, que la recerca ha d’estar unificada. No cal dir que Garmendia va cometre alguns errors en el tema universitari, cert, però menys que altres que la van precedir. Ella i Rubiralta van assumir una herència desastrosa.
Si segueixen fent invents a Moncloa acabaran fent baixar el PIB destinat a la recerca.
Separar altra vegada universitats de recerca ha comportat articles com el de la Rectora de la UOC avui a El País (volgudament provocador, cal agrair-li). Anem cap a universitats on no s’hi crearà coneixement.
Miquel,
És l’unica solució, l’aposta que hauria de fer l’Estat i no fa. L’Imma ha fet un bon article, però tenim mala peça al teler. Aquí a emolc i malament, allà bopna gent amb un president que avui diu blanc, demà negre i al final és vermell.