Enric I. Canela
Asseguts a esperar el nou model productiu? És un excel·lent article publicat a El país per Sebastián Tobarra que posa de manifest la profunda crisi, amb esperances de solució llunyana, de l’economia espanyola. Diu:
“Que inventin ells”, va dir Unamuno. La frase del que fou rector de la Universitat de Salamanca és de 1909. Reflecteix l’endarreriment i l’aïllament espanyol de l’època. Han passat 100 anys i Espanya -que no va fer en el seu moment la revolució industrial, però que ha assolit el 104% de la renda mitjana europea- veu que la seva ocupació s’ensorra amb la crisi com un soufflé. L’epitafi del model econòmic l’escriuen molts: Govern, oposició, empresaris i experts. El model ja no serveix. Manca tecnologia, innovació i formació, diuen els experts.
El president de l’Executiu va anunciar, en l’últim debat de l’estat de la nació, que l’Executiu impulsarà el canvi a través d’una llei d’economia sostenible. Però això requereix fer pactes amb els agents socials, els grups parlamentaris i comunitats autònomes. Per tant, requerirà temps, i aquest sembla esgotar- davant d’una necessitat urgent que no aconsegueix resoldre a Espanya.
El discurs de la innovació va calant. La crisi s’ha dut per davant 1,3 milions de llocs de treball en un any: 6,4% del total, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), que eleva els aturats a quatre milions. A França o Itàlia, amb més innovació, la pèrdua d’ocupació ha estat molt inferior. França ha perdut el 0,7%; Itàlia, el 0,8%; Regne Unit, el 1,1%. I la caiguda mitjana europea ha estat del 1,2%, segons l’agència estadística Eurostat.