Enric I. Canela
Asseguts a esperar el nou model productiu? És un excel·lent article publicat a El país per Sebastián Tobarra que posa de manifest la profunda crisi, amb esperances de solució llunyana, de l’economia espanyola. Diu:
“Que inventin ells”, va dir Unamuno. La frase del que fou rector de la Universitat de Salamanca és de 1909. Reflecteix l’endarreriment i l’aïllament espanyol de l’època. Han passat 100 anys i Espanya -que no va fer en el seu moment la revolució industrial, però que ha assolit el 104% de la renda mitjana europea- veu que la seva ocupació s’ensorra amb la crisi com un soufflé. L’epitafi del model econòmic l’escriuen molts: Govern, oposició, empresaris i experts. El model ja no serveix. Manca tecnologia, innovació i formació, diuen els experts.
El president de l’Executiu va anunciar, en l’últim debat de l’estat de la nació, que l’Executiu impulsarà el canvi a través d’una llei d’economia sostenible. Però això requereix fer pactes amb els agents socials, els grups parlamentaris i comunitats autònomes. Per tant, requerirà temps, i aquest sembla esgotar- davant d’una necessitat urgent que no aconsegueix resoldre a Espanya.
El discurs de la innovació va calant. La crisi s’ha dut per davant 1,3 milions de llocs de treball en un any: 6,4% del total, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), que eleva els aturats a quatre milions. A França o Itàlia, amb més innovació, la pèrdua d’ocupació ha estat molt inferior. França ha perdut el 0,7%; Itàlia, el 0,8%; Regne Unit, el 1,1%. I la caiguda mitjana europea ha estat del 1,2%, segons l’agència estadística Eurostat.
Tots diuen que l’esfondrament de l’ocupació té a veure amb un model basat en molt de totxo i poca tecnologia. El secretari general d’Innovació, Juan Tomás Hernani, creu que la bombolla immobiliària només explica la meitat dels nous aturats. L’altra meitat és per la manca d’una indústria innovadora, afegeix. Cal fabricar productes de més valor, canviar maons per PC i serveis turístics per biotecnologia és el missatge. Però es pot fer?, Com?, En quin termini? Es pot, responen els experts consultats, però enganxar l’economia a la innovació trigarà.
Un primer factor de diferència d’Espanya amb els països centrals europeus és el pes de la indústria: el 17,3%, mesurat a través del valor afegit brut, segons Eurostat. En altres països, la indústria pesa bastant més. A Alemanya, és el 26%; a Itàlia, el 20,8%; a Holanda, el 19,2%; a Suècia, el 22,8%, i al Regne Unit, el 17,5%, però el seu poder tecnològic és molt superior com mostren les seves exportacions globals, les tecnològiques i les seves patents. I el sistema educatiu funciona millor en aquests països, amb menys fracàs escolar i més persones amb estudis posobligatorios.
Per enganxar l’economia al nou model, els experts assenyalen quatre palanques: la formació, la recerca i el desenvolupament (R+D), les patents, i la capacitat d’exportar tecnologia. Les quatre estan vinculades a una meta: fer productes més sofisticats i amb més valor.
Però “el canvi no podrà ser ràpid. No tenim indústria suficient per innovar. Històricament, les innovacions han arribat des de la indústria i si no tenim teixit suficient és difícil d’innovar”, diu Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d’Història Econòmica de la UAB. “Hi ha excepcions, però tenim una indústria vinculada a sectors com la construcció per fabricar maons, teules o vidre. Des d’aquests sectors també es pot innovar, però cal estar en altres sectors innovadors”, afegeix Maluquer.
INNOVACIÓ Per sota d’Europa
A la primera palanca, la de l’R+D, Espanya està creixent més que la mitjana europea, encara que hi ha una escletxa important respecte a altres països. Espanya va destinar a R+D el 1,27% de la seva riquesa l’any passat (13.342 milions d’euros) -mesurada a través del producte interior brut (PIB)-, segons la Fundació per a la Innovació Tecnològica Cotec. El 2000 Espanya només destinava el 0,91% de la seva riquesa a R+D.
Però les dades d’R+D empal·lideixen davant d’altres països. La mitjana dels països de l’euro destina el 1,86% del seu PIB a R+D. Aquestes 59 dècimes de diferència, encara que semblen poc, suposen un forat de 6.000 milions d’euros l’any. Per a igualar a França, en relació amb el seu pes econòmic, l’esforç hauria de ser encara més gran: França destina el 2,08% del seu PIB a R+D, i Alemanya, el 2,53%, segons Eurostat.
“El canvi trigarà. El model no es pot canviar de cop”, assegura Rafael Pampillón, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat CEU-San Pablo. “A Espanya li falta tecnologia pròpia”, recalca Pampillón. Aquest expert posa dos exemples de països que han fet el canvi: Irlanda i Finlàndia, els dos molt més petits que Espanya. Als dos els ha costat temps canviar. “Irlanda està patint perquè tenia bombolla immobiliària”, diu Pampillón. Va passar d’una economia amb gran pes agrícola i una indústria basada en el muntatge amb poc valor afegit i mà d’obra barata “a una aposta per sectors com la farmàcia i la biotecnologia. I va baixar al 12,5% l’impost que grava els beneficis empresarials “, afegeix el catedràtic de San Pablo-CEU.
Juan Mulet, director general de Cotec, resumeix: “Estem malament, però anem bé. Millorem, però venim d’enrere i el canvi és lent”, afegeix el director de Cotec, que no s’atreveix a posar un termini per aconseguir el canvi. Mulet cita dos factors que impulsen el canvi. Un, que “ara la societat espanyola s’adona que s’ha de canviar cap a un model productiu basat en la tecnologia i la innovació”. I dos: “Anem pujant la inversió en R+D a un ritme del 10% -12% anual a l’Administració i del 13% a la part empresarial, però necessitem més empreses que basen la seva competitivitat en la innovació”, afegeix el director de Cotec. De fet, segons el secretari general d’Innovació, el 55% de la inversió en R+D és privada quan hauria de pujar al 66%.
PATENTS Un ritme lent
La segona palanca, la de les patents, també millora, però en aquest cas a ritme més lent que l’R+D. Pampillón ha fet una llista de patents concedides per la nord-americana United States Patent and Trademark Office (USPTO) en la qual Espanya figura al lloc número 20 entre 173 països, que encapçalen EUA, Japó i Alemanya.
Espanya va registrar a la USPTO 363 patents l’any passat davant de 3720 de França, un gran desfasament perquè l’economia francesa té el doble de mida que l’espanyola però té 10 vegades més patents en l’USPTO. O la britànica, que gairebé dobla la mida de l’espanyola però va registrar 11 vegades més patents. Si s’atén a les dades de l’Oficina de Patents Europea (OEP, en les seves sigles en anglès), Espanya va registrar en ella 26,3 patents per cada milió d’habitants, una quarta part de la mitjana comunitària. Tot i així, la distància s’ha escurçat. Fa 10 anys era més gran (vegeu gràfic).
EXPORTACIONS Un 8,5% més que el 2007
A la tercera palanca, la de les exportacions tecnològiques, les de tipus mitjà i alt van ser de 185 milions el 2007, un 8,5% més que l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística. En vuit anys han crescut el 43%. Aquestes exportacions estan lligades a sectors com el farmacèutic i l’automòbil.
Però les exportacions que abasten només l’alta tecnologia a penes van ser el 4,92% de les vendes totals d’Espanya a l’exterior en 2006, segons Eurostat. Aquí es veu un descens de pes en els últims anys.
Encara que estan per sobre d’Espanya, també Alemanya, Itàlia o França han perdut pes en les seves exportacions d’alta tecnologia des de la irrupció de països com la Xina o Taiwan.
Des del Govern, Juan Tomás Hernani, secretari general d’Innovació diu: “Ens falten 6.000 milions d’euros a l’any en R+D per estar en la mitjana europea. Portem cinc anys de creixement a un ritme del 12% – 13%. Hem mantenir el ritme i necessitem una legislatura i mitja, set anys, per assolir el nivell europeu. Ja tenim 48.000 empreses que podem anomenar innovadores, però necessitem altres 45.000 “, afegeix.
En què treballa el ministeri per impulsar el canvi? En diversos fronts: en el financer, per fomentar que les entitats financeres donin suport a activitats d’innovació; en la internacionalització de la innovació, perquè “no es podrà tenir una dimensió internacional sense innovar”, i en aconseguir que “més empreses realitzin tasques innovadores” , assenyala Hernani. El secretari general recalca que el Govern ha convertit en indefinida la rebaixa en l’impost de societats a les empreses que inverteixen en recerca i innovació, la qual cosa els va suposar un estalvi “de 315 milions l’últim any”.
Crisa i Mier Comunicaciones són dos exemples d’empreses que usen la innovació per competir en l’exterior. La madrilenya Crisa té 400 empleats, fabrica equips electrònics per satèl·lits i ven fora d’Espanya. Les seves vendes han crescut a un ritme entre el 10% i el 15% en els últims tres anys. “L’èxit ve de la tecnologia. La fàbrica es pot anar a qualsevol banda, la tecnologia, no”, diu el director de Crisa, Víctor Rodrigo.
Mier Comunicaciones és una firma familiar catalana que produeix material per a la televisió digital terrestre (TDT), i treballa per a agències espacials i constructors de satèl·lits. “Per a nosaltres, la innovació és bàsica. Hi ha un procés continu de canvi i cal innovar per seguir al peu del canó”, diu el seu president, Pedro Mier Albert.