Enric I. Canela
M’ha cridat l’atenció un article que comença: El coneixement no serveix per a res. I els economistes, com la resta d’experts de les ciències socials, no són més que contistes, que poden trobar una explicació a fets que ja han passat però que són incapaços de predir res del que passarà. L’únic que fan és vestir de científiques a les seves intuïcions, que tenen tanta validesa com les dels endevinaires de fira.
M’ha agradat encara que no seré tan bèstia com per dir aquestes paraules, però si que em quedo amb la reflexió. Tenim una tendència a escoltar massa algunes prediccions que pel sol fet de ser dites, modifiquen el comportament, una mica com el que diu el Principi d’Incertesa de Heisenberg, que dit de forma elemental explica que mesurar modifica el resultat. Massa prediccions catastrofistes porten a un estat d’ànim que encara fa anar pitjor les coses, com altres vegades passa a la inversa.
No cal deïficar a ningú. El Prof. Josep Maria Bricall el que admiro per la seva intel·ligència i el reconec com a economista de fina intuïció, deia una cosa com ara: els economistes no es fan rics. No recordo la frase exacta però la idea
En Xavier Sala i Martín, economista de la universitat de Columbia, el de les americanes llampants, el del Barça, té diverses frases sobre el paper dels economistes (podeu llegir-les en el seu llibre titulat Economia liberal per a no economistes i no liberals):
“Hi ha dos tipus d’economistes: els que no saben fer prediccions i els que no saben que no saben fer prediccions”
“La feina dels economistes no és endevinar quan vindrà la propera crisi econòmica, sinó diagnosticar-la quan arribi i proporcionar les polítiques que la facin com menys dolorosa i més curta millor. La professió d’economista, doncs, s’assembla més a la dels metges que no pas a la dels meteoròlegs, …”
“…[els economistes] no podem fer experiments.”
Sempre he pensat que són molt aclaridores del paper dels economistes i les seves “grans opinions”.