Enric I. Canela
Fa un moment he escrit sobre el que deia Gabilondo sobre responsabilitat social i després llegeixo, en un altre article, que el mateix ministre diu que alguna cosa no han fet bé en relació al Procés de Bolonya.
Ha dit que si el sistema de beques no funciona és cau el seu discurs sobre la mobilitat. Jo vaig més enllà, potser el ministre no ho ha vist encara. Sense el sistema de beques cau a terra tota la reforma que implica una dedicació a temps complet dels estudiants tret que el ministeri no vulgui que els que no són rics facin les carreres en vuit o deu anys.
No ho dic jo, d’imaginació desbocada, és la reflexió feta amb estudiants que han comprovat l’esforç suplementari que els representa l’avaluació continuada.
Predicaré en el desert, però aquesta és la meva responsabilitat social.
Coincideixo plenament amb la teva anàlisi respecte la relació entre dotació de beques, dedicació als estudis i (posem-li un nom) discriminació social.
En tot cas, jo segueixo sent crític amb l’avaluació continuada. Penso que s’està confonent el treball continu de l’estudiant (que és el que s’ha de promoure, a través de les pràctiques, els seminaris, els treballs i les tutories) amb el fet d’avaluar-lo cada dues o tres setmanes, com si fos un estudiant de primària o secundària.
Un estudiant universitari és una persona major d’edat que ha d’aprendre a gestionar el seu temps. Amb un parell de proves o tres per assignatura o quadrimestre n’hi ha de sobres per a avaluar si un estudiant ha assolit els coneixements i competències suficients.
Ramon,
L’avaluació contínua és el nom que es dóna a mil coses diferents. Et puc ben garantir que no faig tot això. És una bajanada.