Enric I. Canela
El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, és un home intel·ligent. Ha reivindicat la rendibilitat social de la universitat i ha advertit que, encara que aquesta sigui pública, no vol dir que sigui gratuïta, en tant que el coneixement i la formació han de tornar a la societat “com un valor afegit”. Només hi ha un punt previ: les beques han de permetre l’estudi per a tothom. Ara no és així.
Ha afirmat que la idea que el coneixement torni a la societat no és mercantilisme, sinó responsabilitat social i, per això, ha posat èmfasi en la distinció entre rendibilitat social i rendibilitat econòmica.
El ministre ha descartat el model universitari nord-americà com a sistema a seguir, encara que sí s’ha inclinat pel del Regne Unit, on només hi ha una universitat privada, cosa que, al seu parer, demostra una consciència per part de la societat que l’educació superior genera benestar i riquesa.
Té tota la raó, però no em cansaré d’insistir en què primer és el govern el que ha de fer el pas de posar els recursos necessaris per als estudiants. No és pot parlar de responsabilitat social quan el govern endega reformes que no es poden aplicar sense perjudicar els estudiants. Certament Gabilondo s’ho ha trobat i ha de sortir com pugui de l’embolic, però ara és el ministre.