Llegia a Madri+d que uns investigadors han demostrat que si a ratolins d’edat avançada, criats per a desenvolupar els símptomes de la malaltia d’Alzheimer, se’ls administrava cafeïna, l’equivalent a cinc tasses de cafè al dia, el seu deteriorament de memòria desapareixia.
El treball mostra que l’alcaloide va disminuir de manera significativa els nivells anormals de la proteïna associada a l’Alzheimer, tant en el cervell com en la sang de ratolins. Ambdós estudis es basen en treballs anteriors del grup que van mostrar que la cafeïna, a inicis de la vida adulta, evitava l’inici de problemes de memòria en ratolins criats per a desenvolupar els símptomes de la malaltia a una edat avançada.
Segons va explicar Gary Arendash, director de la investigació, «els nous descobriments proporcionen evidències que la cafeïna podria ser un tractament viable per combatre l’Alzheimer i no una simple estratègia protectora».
La notícia té interès innegable, segur que donarà resultats positius a la llarga, però em fa pensar en algunes publicitats enganyoses que parlen de l’efecte de diferents preparats. El problema és la dosi. En teoria funciona, però caldria tant..
Feu el paral·lelisme, quantes tasses de cafè caldrien a una persona? Cinc a un ratolí, multipliqueu.
El mateix passa amb les llets amb omega-3, res, dosis ridícules.
One thought on “La cafeïna i la malaltia d’Alzheimer”