Enric I. Canela
Llegia a l’ABC que el proper informe de l’OCDE (PISA 2009), encara està en fase d’elaboració i els resultats es faran públics el setembre de l’any vinent, no promet millors resultats que els anteriors. Les autoritats educatives preveuen que les conclusions d’aquest proper baròmetre europeu siguin, si s’escau, pitjors per un doble motiu de pes. En primer lloc, perquè la temuda prova de comprensió lectora, a la que històricament Catalunya ha obtingut els pitjors resultats, serà la que tindrà més pes en aquesta convocatòria. I en segon, perquè el cens estarà completament actualitzat i la immigració tindrà molt més pes en els resultats. En aquesta pròxima prova, la comprensió lectora tindrà un pes del 60%, mentre que les matemàtiques i les ciències comptaran només un 20%, va dir Joaquim Prats, responsable del Consell d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. Segons Prats, el fet que aquesta prova sigui determinant podria influir negativament en els resultats. El que hi ha en aquests moments és la percepció que els resultats poden empitjorar, encara que, insisteixo, només és una percepció.
Les coses aniran pitjor una temporada, l’esperança és que la nova llei ajudi a millorar. No sé, cal veure que es fa.
No sé si la nova llei podrà ajudar en res.
Però la història ens ha demostrat que perquè l’educació funcioni, només cal que les classes dirigents HI CREGUIN !
Mira els pressupostos de la Generalitat en educació…
Algú sap, així sense consultar-ho, si hi ha més escola concertada que pública?
Algú sap, quan fracàs escolar hi ha hagut aquest mes de juny?
Algú sap el nombre de nens que van començar primer de primària ara fa 16 anys, i el nombre de nois que s’han llicenciat aquest dies? I què se n’ha fet de la formació de la resta?
Perquè el fracàs rotund de la primària va ocupar només mitja pàgina als diaris un dia i el debat es va liquidar ràpidament?
Perquè cada any sabem la notícia el dia de la selectivitat: “la prova de català és la més difícil”. Cada any igual. Sembla l’epitafi de l’escola catalana.
Cal Creure-hi en l’Educació…
Montserrat,
cada any la mitja de la prova de Química és per sota de 5. Vol dir això que la notra societat és inculta en ciència (química)?
El problema deu ser que no es posen exàmens que permetin centrar la campana de Gauss allà mateix…
O potser és perquè la química és difícil (on diu química, llegit-hi matemàtiques, física, el que sigui, pot ser de qualsevol àmbit).
Miquel,
No hi ha matèries fàcils ni difícils. Hi ha, però, joves ciutadans que pododran accedir al saber, a la cultura i d’altres no.
El problema és el tant per cert dels un i dels altres.
I ara per ara la balança no és massa favorable.
Montserrat, tens tota la raó, el que cal és que tothom pugui accedir al saber, la ciència, la cultura. El que volia posar èmfasi és en l’absurd que el promig de notes de les diferents matèries sigui tan variat. Mirant els diaris del 26 de juny, hi veiem que a Catalunya hi ha hagut una mitjana d’anglès de 6,29, mentre que de francès ha estat de 7,42. Biologia, 6,81, mentre que Història de la música, 4,38. Mates, 5,28, mentre que ciències de la terra i el medi ambient, 6,58.
Miquel,
Tens raó. Si es mira anyy rere any es veu que les notes més o menys segueixen uns patrons. Tenen a veure a com es plantegen les pAU, els coordinadors fan la feina de forma diferent.
Amb tot, l’educació no funciona, com diu la Montserrat, per manca d’interès públic. També de la societat.
Caldria fer alguna cosa més, creure-hi de debò en l’escola. Estic cert que el conseller Maragall s’ho ha près seriosament, però poc més. Cal un canvi de model social d’enfocar l’escola. L’educació no forma part de la tasca de les famílies. L’escola inclusiva és un autèntic fracàs. Els models han d’anar acompanyats d’eines. Un model molt bo sense recursos suficients pot empitjorar les coses. A vegades és millor un pitjor si els recursos no hi arriben.
Hola.
A algú li pot estrañar el nivell de l’educació primària a Catalunya veiente el nivell de la carrera de Magisteri?
Vaig sentir el comentari d’una estudiant de Magisteri queixant-se de lo complicat que era un exàmen amb el comentari “…com s’han passat amb aquella ecuació de segoon grau…” no vaig caure a terra de miracle.
Salutacions
No vull ser sempre crítica amb les institucions i els qui les governen, entre altres coses, perquè també jo els eligeixo.
Però em fa ràbia quan es parla del poc interès que té la societat en educació.
Oi que ha estat possible crear conceptes, corrents d’opinió els darrers anys, en aquest món “de la societat de la informació”? E.g.: l’ecologisme. En aquests moments tothom sap què són actituds ecològiques i què no. Tots els estrats socials. Fa 20 anys no existia aquesta consciència social.
Perquè mai s’ha volgut crear el corrent d’opinió que l’educació és fonamental?
La II República amb el poc temps que va durar va ser capaç de marcar definitivament aquelles criatures moltes de les quals en acabar la guerra no van tornar a escola.
La tradició pedagògica de qualitat també era part de la nostra tradició com a poble.
Perquè s’ha esborrat?
No m’agrada ser sempre crítica… però aquests die, un bon nombre d’adolescents abandonaran una escola que no ha aconseguit desvetllar-lis ni la passió del saber, de la cultra, ni molt menys l’esperit crític.
I això, els marcarà per sempre.
Montserrat,
Aquest és un feedback. Tots triem els governs. El problema de l’educació és endèmic. Quan es va fer la reforma Maravall, fa uns quants dies, es va adoptar un model pedagògic per a rics i no es van posar els recursos. Per altra banda aquest país té uns horaris de feina incompatibles amb l’atenció als fills. S’aparquen per poder treballar. La majoria dels països europeus tenen horaris més adequats, Els pares, massa sovint, no poden atendre l’educació dels fills que és “delega” a l’escola.
Tens tota la raó que la tradició pedagògica es va trencar. Ara costarà molt refer això. Feina per tothom. El Govern ha de posar les bases i fer campanyes per fer entendre la necessitat de l’educació. Les lleis no ho faran tot.
Per altra banda l’escola inclusiva no pot funcionar sense més diners.
Un problema.