Enric I. Canela
Llegia un article d’Enrique Dans, Professor de Sistemes d’Informació a l’IE Business School, publicat ahir: L’ensenyament online, millor que el tradicional.
Es tracta d’un article molt ben documentat i interessant sobre l’experiència de l’autor i altres professors d’altres indrets.
Estic convençut del que diu l’autor, però em resisteixo a acceptar que la supressió completa del contacte personal, cara a cara, entre l’estudiant i el professor, sigui aconsellable. Mb tot, aquesta experiència, la que exposa Dans, la veig difícil si els estudiants s’hi dediquen i els cursos són nombrosos, com dissortadament passa a la universitat o a la meva facultat.
Enric,
cal mirar les diverses vessants metòdiques de les universitats: a la UAB hi ha estudis que es fan directament en línia (crec recordar que geografia n’és un exemple).
La UOC es dedica a fer les coses en línia. Tot cal centrar-ho, més que en la quantitat de gent en el mètode emprat.
Així, només pensant en mètode EEES (que no Bolonya) o no EEES podem veure resultats directes.
Més d’un cop m’he plantejat passar a la UOC i posar-me a treballar a jornada completa, ja que de la UOC m’agrada el sistema d’avaluació continuada amb el que s’aprèn bastant més, com mha passat aquest curs a humanitats: com era el primer any de grau, els de llicenciatura hem assistit a les classes de grau i com a mínim jo he après molt més amb el nou mètode.
Al cap i a la fi, sempre hi ha feina per part de l’alumne, amb més o menys feina i tutorització per part d’un professor. Bé, és el que penso.
Qui sap com anirà en un temps…
Salut!
Júlia,
Tot depèn del professorat que et toqui. Fer classes a distància, si el grup és nombrós, pot ser pitjor. Amb grups reduïts penso que és excel·lent la combinació d’ambdues coses sempre que els estudiants etsiguin motivats. Passa quan fas un curs dels que dóna Dans. Normalment ets un professional que t’has gastat molts diners.