Garmendia i els estudis científics

Enric I. Canela

Muy Interesante publica una entrevista a Cristina Garmendia, extensa i que no es pot resumir. Agafo una pregunta que m’ha interessat:

No és preocupant la desaparició d’estudiants en carreres de ciències? Està relacionat amb que sigui una professió molt sacrificada i mal pagada?
No és cert que s’estiguin desincentivant totes les carreres, només algunes. La nova Llei de la Ciència busca fer de l’activitat científica una professió atractiva i ben remunerada. Potser tingui a veure més amb la dificultat que amb el salari. Si ens comparem amb altres països, veiem que els nostres sous són en general més baixos, però no només passa en ciència. Ara bé, Espanya no hauria de competir pels costos mai més: el nostre actiu és el coneixement, el talent, la tecnologia que siguem capaços de desenvolupar. Espanya ha de competir pel valor afegit. Hem de fer un trànsit a una economia basada en el coneixement. I tot passa per carreres científiques bé dimensionades i remunerades.

La resposta no és gens convincent, ja que el problema és més profund.

Fa uns dies Times Higher Education publicava Government announces 10,000 more places per a ciències experimentals i matemàtiques i enginyeries (podeu llegir un comentari sobre el tema de Miquel Duran). Naturalment al Regne Unit. Allà també estan amoïnats. És un problema europeu. Allà el govern britànic hi posarà diners extres, aquí no. Una diferència important.

Les causes caldria anar a cercar-les tant en la dificultat dels estudis, la deficient formació en matemàtiques i ciències dels estudiants de secundària, les expectatives salarials i, per què no, la moda d’altres estudis.