Enric I. Canela
El País parla amb Pablo Molano, Xaviera Vilamitjana i Hugo Alvira líders dels que van ocupar l’edifici Històric de la UB. Ho valoren. Agafo una part per fer algun comentari en vermell.
Quan se’ls pregunta si la seva protesta ha servit per alguna cosa, no ho dubten: “Ara hi ha més consciència de la situació de la Universitat”. Ho dubto. Hugo, però, matisa: “Hi ha més consciència, més crítica (no gaire) però no hem aconseguit res concret. Cert. Potser no hem sabut plantejar assumptes concrets sobre beques, increments del professorat o millora de la qualitat docent. Exactament, aquest és l’error del moviment, parlar de bancs, empreses i altres fantasmes i no ocupar-se dels problemes reals del procés i dels estudiants. Igual que fan els polítics habitualment. Bolonya s’està implantant en un context de crisi econòmica. Em conformaria amb que li donessin a la Universitat el que els van donar als bancs i a les caixes d’estalvi perquè reorganitzar i fusionin”, apunta Hugo. Ja hi som, oblideu-vos de les caixes i els bancs.
Pablo no està tan d’acord amb Hugo a que el seu tancament no servís per res: “La necessitat de finançar millor a la Universitat està més en primera línia que abans i crec que això és fruit de la nostra pressió. S’equivoca totalment. Això si que ho conec ben bé de primera mà, té una excusa amb Bolonya, una excusa. I la demanda és prèvia a qualsevol mobilització estudiantil. Encara que és cert que no s’ha paralitzat Bolonya, hem vist com funcionen les coses i que Bolonya és només una part del sistema capitalista en el qual ens trobem “, retreu Pau, que començarà quart de Filosofia al setembre. Ja ha sortit la bajanada. Qualsevol cosa que succeeixi a Europa és fruit del sistema capitalista, tot absolutament to. No serà fruit del sistema comunista en qual no ens trobem. Quina fixació. Per aix`p no aconsegueixen res. Diuen tot això i la gent ni cas.
Per Xaviera, després de les protestes “hi ha més gent crítica”. D’il·lusió també es viu. Els tres dies posteriors a l’entrada de la policia a la UB i prou. “Tot va explotar aquell dia, però venia de darrere. Ara hi ha una consciència que abans no existia”, recalca Pau. “Hi havia gent que mai participava en aquests moviments. No oblidaré quan ens van desallotjar. Va ser una demostració de força”, afegeix. Si clar, normal, és el que fa la policia quan ha de desallotjar un edifici, sigui d’estudiants o de la congregació mariana.
Els tres són conscients que Bolonya ja no és una meta sinó que està implantat. El sistema de Bolonya (que, entre altres coses, afavoreix la mobilitat dels estudiants per Europa) regirà el curs que ve en més del 70% de les titulacions de les universitats espanyoles i, com a molt, a partir del 2010 tots els estudis de grau hauran d’estar adaptats a Bolonya. Evidentment. Ja no té sentit lluitar contra. Potser si ara centressin els objectius sobre els assumptes concrets als que es referia Hugo i que he posat en negreta, farien alguna cosa útil. Això si, sense coaccionar a la gent ni embrutar edificis.
No poden deixar de parlar de les ocupacions? Per contra no veig a cap diari esforços d’altres membres que no formin part dels que van ser anomenats “radicals”.
Júlia,
Les notícies bones o pacífiques no interessen. Sempre les coses dolentes, els que ataquen el sistema, etc.
Bé, com a mínim ha quedat demostrat que els que han realitzat bona part de les destrosses són uns manipulats que no sabien el que feien o bé anaven directament sota premisses antisistema (o més ben dit: antitot). Sí, sí, aquells que es basen en consignes col·lectives però a l’hora de la veritat individualment no tenen ni idea…
Per cert, vostè es va llegir el famós llibre tret per l’Assemblea Pas i Pdi al qual no hi figurava realment res que expliqués l’EEES (que no pas Bolonya, que hi ha molts més comunicats posteriors i ben interessants)?
Salut.
I m’oblidava!
http://www.kaosenlared.net/noticia/necesidad-balance-movimiento-antibolonia
Segur que ho ha vist, però per si acàs…
Hola Júlia,
No he llegit el llibre d’aquesta assemblea. estic bastant cansat d’aquesta gent que, per altra banda, està ben lluny dels meu àmbit de coneixement. No tenen res a veure amb nosaltres. Malauradament la universitat és poc unitària.
Els antibolonya estan morts. El que si és cert, i puc coincidir amb el que diuen els de Corrent Roig, és que cal lluitar per tal que el procés s’apliqui bé, que no manquin beques (això és bàsic). En això hauria d’existir un acord entre tots els que formem la universitat.
Seria ideal que s’aconseguís que es fes bé.
Hola de nou,
aleshores no se’n perd res, siguem realistes…
L’entenc que estigui cansat, sobretot per el fet que com ha passat en moltes facultats i diverses universitats hi ha gent que ha volgut representar a tot un col·lectiu sense ratificació alguna (i ja s’ha vist com han fet pagar les frustracions als que pensem entre amenaces i crítiques destructives… sí, com es queixava aquell contradictori Arnau Berenguer que molt dir que no volia crítiques destructives a l’Assemblea de lletres però me’n va dedicar una de sencera a mi).
No home! Els antibolonya són vius, però clar, les lluites estudiantils són legitimes i treballades només en etapa lectiva! Menys mal que les revolucions en les que es basen i/o volen imitar no van fer com ells… sinó hagués estat un circ per part doble.
Totalment d’acord amb vostè, només que això ja se n’han dedicat altres col·lectius…però poca informació hi ha que no han fet destrosses i els “més radicals” no han deixat que tinguéssin massa veu… (suspir) encara me’n recordo de les crítiques per haver sortit als Matins, tot i que vaig dir molt poc gràcies a Pere Duran, segur que sinó m’haguessin martiritzat… (per cert, vostè sap perque no van criticar a l’Iñigo de Alfonso que era a la meva esquerra aquell dia? Em sento egoista sabent que m’han dedicat tant de temps criticant-me i amenaçant-me a mi soleta!).
De totes maneres, mai hi haurà acord de res, hi ha massa diferències i punts de vista massa radcalitzats, sobretot d’aquells que barregen assumptes que res tenen a veure amb l’EEES (que no Bolonya) i no volen veure ni més enllà ni més profundament.
A mi personalment, només m’interessa el meu pla d’estudis, i tot i que no sóc bona estudiant (sobretot per medicació que prenc de per vida i afecta bona part del meu metabolisme), és el que més m’importa de la meva facultat. La resta, sobretot l’assemblea de lletres després de la negativa d’ajudar a humanitats que aquest any ja era a l’EEES, em són bastant igual. Quan plorin per la de problemes que tindran sobretot burocràtics ja vindran a consultar o es tornaran a tancar en banda!
Ostres, disculpi la parrafada, últimament m’ha donat bastant per escriure (per desgràcia més poesia que altra cosa).
Júlia,
Evidentment, llegir segons que només serveix per perdre el temps o, el que és pitjor, per adonar-te del nivell de part del que ens envolta. Per sort minoritari.
Tu has hagut de patir haver donat la cara en un grup en el que només parlaven els que volien el caos per tal d’aconseguir la desestabilització. Els estudiants “normals” callats i sense dir res.
I si, ocupat activament del teu pla d’estudis, que funcioni. Després, si tens temps i ganes, ja faràs més. Finalment compta el que tu puguis aprendre, assimilar. Formar-te el millor que puguis.